Testimonis tallers Connectem l’escriptura amb les emocions.

El juliol de l’any 2022 vaig fer el curs “Connectem l’escriptura amb les emocions”, que imparteix Conxita Tarruell. En guardo un record magnífic, tant pel curs en si, atractiu, innovador i profitós, com per les coneixences que hi vaig fer: la mateixa Conxita i els companys del curs, amb qui vam establir moltes complicitats.

Les sessions són un convit a fer un viatge meravellós a l’interior de les persones, un viatge que ens ajuda a aprofundir en el millor de nosaltres mateixos, a conèixer-nos més, a afinar la nostra sensibilitat i, a partir d’aquí, a pouar nombrosos temes que són susceptibles de ser convertits en belles lletres.

David Pagès

La literatura es pot abeurar en llocs molt diferents. També en nostre interior i en els espais on s’allotgen les nostres emocions. Estic convençut que la proposta d’innovació de cursos d’escriptura com a viatge interior que ens proposa la Conxita ens ajuda a ser millors escriptors, certament, però també, i de manera especial, millors persones.

La meva afició per l’escriptura va començar motivada per la Conxita Tarruell , que a través d’alguns relats llegits en els seus llibres de viatges, m’ha impulsat a tirar endavant i assistir als tallers per posar en marxa aquesta afició. Han sigut set sessions molt intenses durant el passat mes de febrer i març i que el Centre Cívic i Comunitari ens ha facilitat per poder col·laborar amb la Fundació SID MOSKITIA.

Ens ha marcat unes pautes per conèixer-nos i veure quantes possibilitats i capacitats tenim per omplir amb sentit el nostre temps. De vivències n’hem tingut moltes, però ha sigut bo recordar-les per gaudir-ne i escriure sobre el paper. Ens ha ajudat a fluir idees que teníem a dins amb descoberta de sentiments i emocions.

Amb els llibres de viatges que ha escrit la Conxita , he descobert maneres molt diferents a la nostra i com la felicitat es troba en la sencillesa.

Sempre m’ha agradat viatjar per descobrir terres diferents i paisatges però quan vius uns anys en un país a l’altre part del món, com ha sigut Xile, s’arriba a estimar amb tot el cor . El meu cas va ser viure-hi tres anys de la meva joventut . He viatjat dues vegades més per recordar , (en el 2003 i el 2013). Ara passada l’edat dels 80 anys, encara segueixo amb algunes amistats que em donen vida al comunicar-me amb elles.

Molts records s’obliden perquè la memòria és limitada, però si s’escriuen perduren. Això és lo que he après en el taller d’escriptura.

Animo que us apunteu a les classes que val la pena. Només una sessió a la setmana.

Assumpta Codina