Xile al cor
Hi ha una literatura de viatges que va més enllà del desplaçament físic: és una mirada oberta al món. És el cas dels llibres de viatge de Conxita Tarruell i Llonch. Amb la passió que acostuma, al seu darrer llibre publicat, Viatge a l’ànima xilena (Tushita edicions), l’autora afirma que a partir del viatge a Xile porta Xile al cor, de la mateixa manera que aquest país –la seva gent- l’ha acollida amb el cor obert. Aquest viatge, com en d’altres ocasions, l’ha fet acompanyada de Rosa Pi Masvidal, que ha escrit dos contes. Inclosos al llibre, aquests contes entre la realitat i la fantasia són inspirats en les seves impressions d’aquest viatge extraordinari que ha resultat transformador per a les viatgeres.
L’estada a Xile, d’un mes de durada, va començar a ser gestat a partir de la trobada a l’Argentina amb un parent de la Conxita, Jorge Duarte Llonch i la seva esposa Blanca, xilena d’origen, que en aquella ocasió va convidar les dues viatgeres a conèixer el seu país natal i que per a nosaltres, els catalans que en guardem memòria, ens porta els ressons melancòlics dels exiliats de la guerra civil que van arribar a Xile a bord del Winnipeg. Aquest memorial té especial protagonisme en la crònica de la Conxita en la persona de Jaime Ferrer en una conversa a Viña del Mar. Jaime Ferrer és autor d’un llibre històric de referència: Los españoles del Winnipeg. El barco de la esperanza para 2.200 republicanos españoles. Entre ells hi havia el Conseller de Cultura del govern republicà, Salvador Sarrà, inicialment internat a Argelers i posteriorment exiliat a Xile. La seva filla, Isabel Sarrà, una tarda va obrir les portes de casa seva a les dues viatgeres per tal de compartir amb elles la seva experiència que ha estat també la nostra a través de l’esplèndid relat que n’ha fet la Conxita a Viatge a l’ànima xilena.
Compartir amb detall, bon gust i eficàcia narrativa és marca de la casa de Conxita Tarruell, també en aquest viatge al cor de Xile, a l’ànima xilena, que, segons conta la mateixa narradora, va tenir tres etapes que van constituir les tres ànimes del viatge. En una primera etapa s’hi explica el retrobament a Temuco amb Jorge Duarte i la seva esposa Blanca Estela Henríquez, qui signa un emotiu epíleg al llibre. Amb ells les viatgeres fan una ruta per la zona sud de Xile, l’Araucanía: un llarg recorregut per diversos indrets pautats per la Conxita amb tot detall i lluminositat. Em crida l’atenció el contacte amb la cultura maputxe, n’aprecio les particularitats ancestrals lligades a la seva cultura i visió del món, encara conservades.
En una segona etapa la Conxita i la Rosa viatgen soles fins al nord de Xile, aquest país llarg i estret entre la gran serralada dels Andes i el Pacífic i es planten a Atacama, el famós desert, amb els paisatges fabulosos del Valle de Arcoíris, de Piedras Rojas i dels guèisers del Tatio…, escenaris geològics de gran impacte visual i dels quals les viatgeres n’incorporen fotografies al final del llibre. Miro i remiro les fotografies per tal de trobar-hi la màgia, el misteri que en la seva estada a Atacama va inspirar algunes de les pintures de Brull Carreras, un artista vilanoví que malauradament vam perdre fa quinze anys.
La tercera etapa, que té com a centre la capital, Santiago de Xile, és la que apareix als ulls dels lectors amb la total plenitud d’un retrat de grup format per les persones amb les quals en diferents llocs del territori i dies d’estada conviuen les viatgeres: gent compromesa de cap a peus, tant en el passat com en el present. Gent vinculada a les vicissituds socials i polítiques de la nació xilena, amb el recordatori constant de la lluita per la democràcia i per la recuperació de la memòria de les víctimes mortals de l’enderrocat govern progressista de Salvador Allende, així com de la repressió i morts sofertes amb la dictadura de Pinochet. El llaç d’unió amb els amics que a casa seva reben les dues viatgeres catalanes és Assumpta Codina Pont, qui signa el pròleg de Viatge a l’ànima xilena.
Assumpta Codina, amb Montserrat Piñol, van ser a Xile durant la seva feina a Agermanament, una entitat fundada l’any 1960 a Barcelona. Dins els corrents avançats de l’Església en aquell temps marcats per l’esperit del Concili Vaticà II, Agermanament buscava la cooperació amb països amb zones necessitades d’aquest treball de desenvolupament i formació, especialment en escoles i instituts. Tot i els anys que han passat, la petja que Xile va deixar en aquestes voluntàries ha fet que encara conservin lligams. Algunes persones d’aquell temps ja no hi són, però hi ha els fills i els néts, així com els continuadors de tantes iniciatives socials i educatives. Totes aquestes persones que anem coneixent a través del relat de la Conxita, van rebre les viatgeres amb una fraternitat càlida i exemplar. Totes aquestes belles persones són esmentades per la Conxita pels seus noms en el capítol on l’autora, agraïda, fa un repàs exhaustiu del que «s’ha endut en la maleta plena de vivències». Maleta a la qual encara cal afegir moments estel·lars, moments significatius en aquest viatge exquisit per la finor dels sentiments despertats en el dia a dia, com ara la trobada a Antofagasta amb l’escriptor Hernán Rivera Letelier, premi Nacional de Literatura 2022, i les visites a les cases on van néixer i viure els dos Premi Nobel amb què compta Xile: Gabriela Mistral, que va obtenir el premi Nobel de Literatura l’any 1945, i Pablo Neruda, amic personal de Salvador Allende, que va rebre Premi Nobel de Literatura l’any 1971.
Viatge a l’ànima xilena es complementa amb una extensa bibliografia i un seguit d’imatges (fotografies i dibuixos), que situen els lectors en els llocs i amb les persones descrites per la Conxita que amb el seu sempre ànim entusiasta escriu al final del capítol de regraciaments: «I a tu, lector, que has arribat fins aquí: espero que aquestes pàgines t’hagin ajudat a descobrir i a entendre millor aquest país que m’ha captivat i que duré sempre amb mi». I així és: a través d’aquest extraordinari relat de viatge de Conxita Tarruell Llonch coneixem, i som ben captivats, per l’encant de Xile en tots els seus valors: paisatgístics, culturals i, sobretot, humans.
Teresa Costa-Gramunt
Conxita Tarruell Llonch 