Viatge a Uzbekistan  Estiu  2021

La ruta de la seda m’ha interessat sempre, especialment per conèixer l’exotisme d’aquelles terres. Em va sortir l’oportunitat d’anar a Uzbekistan, un lloc pel que hi havien passat grans viatgers com Marco Polo, entre d’altres; a més, sabia que en aquest país la pandèmia de la Covid-19 havia afectat poc. Per  una banda em feia il·lusió conèixer Samarcanda, una de les ciutats més antigues de la ruta de la seda, considerada com  una cruïlla de cultures i la perla del món musulmà; i per altra banda, visitar Bukhara, un referent de la cultura islàmica de l’Àsia Central. Quan li vaig proposar a la Rosa, després d’haver llegit un llibre de contes de la ruta de la seda, va buscar més informació d’aquest país que li va entusiasmar. Vàrem decidir anar-hi amb l’agencia de viatges Altair. Ja en el país, vam tenir la sort que ens va  fer de guia de parla castellana, durant tot el viatge, un professor de la universitat de Tashkent. Gràcies a ell vam conèixer més a fons la riquesa històrica i cultural d’Uzbekistan.

M’emporto la maleta plena de vivències

De Tashkent

Plaça Khast Imom  

La capital del país, el seu nom significa ciutat de pedra.  Es una ciutat moderna amb amplies avingudes, ja que la ciutat històrica va ser derruïda per un terratrèmol; malgrat això, aconsegueix conservar alguns dels seus encants tradicionals uzbeks a les parts restants del nucli antic.

Biblioteca amb el Coran d’Usman

Conté un Alcorà del  segle VII, considerat  el més antic del món. Està tacat amb la sang del califa Uthman, quan va ser assassinat. He trobat interessant la visita a l’exposició de llibres de l’Alcorà, i em sorprèn de la gran varietat de llengües en què ha estat traduït.

Teles nacionals del Museu d’arts aplicades

Ubicat a l’edifici de l’antic palau d’un diplomàtic rus. Hi ha recopilades més de set mil del les millors artesanies populars, creades per artesans de diferents regions d’Uzbekistan com ganivets, ceràmiques i teles nacionals brodades amb or. El que  m’ha agradat més han estat les estores, els barrets i els vestits típics. Cada família uzbeka produïa la roba per casa seva, les mares començaven marcant el dibuix i les filles l’havien de continuar. Només hi podia haver figures de la natura que no incloguessin els animals. Les parets estaven cobertes amb les teles, darrera hi havia l’armari on hi guardaven diversos objectes. A l’habitació no s’hi veia cap moble.

De Khiva

Complex arquitectònic Ichan-Kala

Una petita ciutat emmurallada, antigament anomenada Coràsmia. L’estructura de la ciutat és medieval encara  que  la  majoria del edificis són del segle XVI al XIX . És la que ha preservat millor el seu centre històric.

A dins de l’ antiga Fortalesa Kunya Ark

La Fortalesa Kunya Ark  que significa  fortalesa antiga. Era el fort i residència dels reis on funcionava un sistema per a la defensa pròpia. Hi havia diverses sales  i edificis dels quals en destacaria la yurta, la casa de la moneda i l’harem.

La Yurta habitatge de les tribus nòmades

Em sorprèn veure la yurta al pati de recepció. M’expliquen que era per acollir als representants de les tribus a fi de que se sentissin com si estiguessin a casa seva. El kan  es reunia amb els ambaixadors, mentre els ministres escoltaven des de dalt.

Escena del taller d’elaboració de les monedes

Era el lloc on fabricaven les monedes amb or i plata. Entrem en  una sala on hi ha representat el taller. Veiem figures dels artesans que elaboraven les monedes. Estan tan ben esculpits que semblen reals i em transporten a aquella època.

Pati de l’Harem

Mentre passejava per l’harem, quan visitava els dormitoris de cadascuna de les quatre esposes i els compartiments de les  concubines i serventes, em vaig imaginar com  hauria estat aquell món femení  on l´únic representant masculí era el  kan.

Espai de llum que il·lumina la mesquita

La Mesquita Juma o de divendres, són sorprenents les més de dues centes columnes de fusta tallada. Cadascuna en un estat de conservació diferent, ja que les reformen constantment. En el centre hi ha un pati interior, per on entra la llum que il·lumina la mesquita. Un espai on es respira devoció que convida al recolliment i a la oració.

Noves coneixences al carrer

Trobem un grup d’amics que celebren el final de curs i fan una festa enmig del carrer. Mentre els observem, de seguida ens conviden a ballar amb ells. Hem passat una bona estona. Són gent oberta i hospitalària.

De Bukhara

Plaça Lavi-Hauz, el cor de la ciutat

Situada al tram central d’Uzbekistan és el darrer oasis abans que comencin les inhòspites terres del desert.És el centre espiritual més important de l’Àsia Central.

Vistes nocturnes des de la torre de l’aigua de Bukhara

La Ciutadella Ark, l’estructura més antiga de la ciutat, era la residència dels emirs de Bukhara, ocupada des del segle V fins a l’any 1920, quan va ser bombardejada per l’exèrcit rus. M’impressiona especialment saber que  tot l’edifici de l’harem va ser destruït i l’emir va fugir amb la família al Pakistan i a l’Afganistan; algun dels fills es va passar a l’exercit rus.

La mesquita i el minaret
 

A la plaça Kalyan, visitem la mesquita que pot albergar fins a deu mil persones, de les més grans de l’Àsia Central. Al costat hi trobem el minaret, un dels edificis més alts. Recordo que quan passejàvem al capvespre, en arribar a la plaça, vaig quedar bocabadada en veure els edificis il·luminats. Un magnífic racó inoblidable.

Les cúpules  del mercat artesanal
 

Ens endinsem pels basars, ambles seves cúpules recolzades sobre els arcs i passadissos en forma de voltes. Sota cada cúpula es trobaven els comerços i els tallers d’artesans locals. Només quatre d’aquestes cúpules han sobreviscut fins als nostres dies. Mengem en un caravanserai, lloc on s’allotjaven les caravanes de la ruta de la seda.

De Samarcanda

Passeig a la nit a la plaça Registán

Un dels llocs més impactant del país. És la ciutat més coneguda de la ruta de la seda, que unia els imperis tan allunyats com el Romà i el Xinés. Per ella hi van passar gran diversitat de cultures com la persa, la grega, l’àrab, la mongol i la russa-soviètica. Fou conquerida per Alexandre Magne, però a finals del segle XIV, Tamerlà, conqueridor turcomongol, va aconseguir que fos la capital del seu imperi.

Pati interior del Mausoleu Amir Timur

El Mausoleu Amir Timur, és el lloc  on jeuen les  restes mortals de Tamerlà, i d’alguns membres de la seva família.  Fou construït en un estil innovador per l’època. L’exterior el corona una fantàstica cúpula nervada coberta de mosaics blaus i figures geomètriques. A la sala principal es troben les tombes llaurades en marbres, la superfície de l’interior està decorada amb nombrosos ornaments i pintures de baix relleu amb predomini d’or.

La plaça Registán: Madrassa de Ulughbek, Shir Dor, Tila Kori

La plaça Registán: Madrassa de Ulughbek, Shir Dor, Tila Kori. És la joia de Samarcanda amb les seves tres imponents madrasses, un lloc magnífic pel seu color i grandesa que assenyala l’esplendor de la època Timúrida.

Madrassa de Ulughbek

La Madrassa d’ Ulughbek va ser un centre superior d’estudis on s’impartien classes de teologia, astronomia, filosofia o matemàtiques. A la façana dominen diferents sistemes d’estels que brillen en blau sobre un fons groguenc de marbres i terracotes.

La Madrassa-Mesquita Tila-Kori

La Madrassa-Mesquita Tila-Kori “daurada”, al costat oest, conté una Mesquita d’Hivern que s’hi arriba des del pati interior, amb una bella cúpula blavosa i dues galeries als costats, tot és ornamentat amb detalls d’or.

La Madrassa Shir-Dor

La Madrassa Shir-Dor “amor tingut”, té a la seva façana el dibuix d’uns tigres, amb uns sols amb trets orientals al damunt dels seus lloms, atacant a unes daines. Un mosaic, sens dubte, excepcional.

Observatori d’Ulughbek, és on es van desenvolupar les investigacions astronòmiques les quals van obtenir dades utilitzades en tot el món fins gairebé el segle XV. Ulughbek va morir assassinat per un dels  seus fills, però el gran record que ha deixat durarà sempre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s