Visitar la Patagònia des de Chubut fins a Tierra del Fuego era el viatge que sempre havia volgut fer quan em jubilés. Però, quan el volia planificar, va arribar la pandèmia. Ara, després de tres anys de jubilació i amb la pandèmia sota control, les meves amigues viatgeres, la Rosa i la Dolors, i jo ens hem animat a emprendre la ruta per l’Argentina juntes.
Totes tres tenim amistats i parents per aquestes terres, amb els quals hem contactat. He acordat trobar-me a Bariloche amb el meu parent Jorge Duarte Llonch, el besavi del qual va fundar Banc Sabadell a Buenos Aires. A més, hem optat per estendre el viatge fins a Xile, per visitar el Parc de les Torres del Paine, i el Brasil, per explorar les cascades d’Iguazú des de la part brasilera, seguint les recomanacions d’amics que coneixen bé aquestes terres.
Mentre planificàvem el viatge amb il·lusió, vam compartir els nostres plans amb amigues, que es van entusiasmar i van decidir unir-se a la nostra aventura. Al final, hem format un grup de vuit dones. Amb prou antelació ens hem reunit diverses vegades amb l’agència de viatges Kareba per organitzar tots els detalls de la nostra ruta. Ens hem engrescat en investigar sobre les destinacions i somiar el que ens espera.
Ara, finalment, ha arribat el dia de marxar. Estem entusiasmades i a punt per començar aquesta aventura que hem preparat amb tanta il·lusió, perquè volem viure una experiència inoblidable.
Reportatge realitzat amb la col.laboració de Rosa Pi Masvidal
M’emporto la maleta plena de vivències
De Puerto Madryn m’emporto:
La porta d’entrada cap a la Península Valdés, el segon port de pesca més gran del país. El Museu del Desembarcament, ubicat a Punta Cuevas, sobre la història de l’arribada i la instal·lació dels colons gal·lesos a la Patagònia l’any 1865. El Museu del Ferrocarril, que conté una mostra d’objectes de diverses èpoques acompanyats de fotografies, donats pels seus habitants. Caminar descalça per la sorra de la platja esquivant les meduses arrossegades per les fortes onades del mar. Ha estat una primera immersió que m’ha connectat a les terres patagòniques.
De la Península Valdés m’emporto:
La reserva natural, una àrea protegida situada a la costa atlàntica de la Patagònia argentina, un hàbitat de llops marins, elefants marins, guanacs i pingüins de Magallanes.
Els guanacs, de la família de les llames i els camells. Pesen uns setanta quilos i els seus depredadors són els pumes. Veiem de prop com conviuen amb els pingüins tranquil·lament. M’ha agradat conèixer aquests animals en el seu hàbitat.
Els llops marins, àgils al mar, es capbussen i llisquen a l’aigua, però a terra es mouen pesadament. El mascle reposa envoltat de les femelles i brama quan alguna s’altera. M’han captivat!
Els pingüins de Magallanes, quan passejo en el seu propi hàbitat a través del camí marcat. Són afectuosos entre ells, els pares acaricien les cries, que encara no tenen plomes al cos. Alguns tenen la boca oberta per agafar aire i poder aguantar la calor. M’han encantat i n’he gaudit plenament enmig de la natura verge.
D’Ushuaia m’emporto:
L’arribada a la ciutat més austral del món, que ha estat espectacular. Des de l’avió hem vist, d’una banda, els Andes nevats i, de l’altra, els llacs i el mar amb les illes petites. Visitar el museu de la presó, on he aprofundit sobre la història d’Ushuaia, que gira al voltant del seu penal, que es va construir el 1902 amb materials de la zona i la mà d’obra dels presos amb la idea de colonitzar el lloc. Entrar a les cel·les que van allotjar els pitjors criminals del país m’ha impactat.
El Parc Nacional Tierra del Fuego, on pugem al Tren de la Fi del Món a l’estació del Ferrocarril Austral Fueguino. La primera parada és l’estació Cascada la Macarena. Baixem i anem a peu per un camí enmig del bosc fins al mirador. Pugem al tren, que continua la ruta seguint el curs del riu Pipo, travessant sectors on és possible observar la petjada que van deixar els presos que eren traslladats i custodiats a les zones de tala, que es resguardaven en construccions precàries. Caminem per unes passarel·les davant de la badia Lapataia explorant el paisatge sorprenent.
L´excursió als llacs amb cotxes 4×4.Al mirador Garibaldi veiem el llac Escondido i el gran llac Fagnano. Durant el recorregut observem dics construïts per castors per elevar el nivell de l’aigua i crear una zona inundada que protegeixi l’entrada del cau, que queda submergida. Ha estat commovedor quan els vehicles han transitat per l’aigua del llac en el moment que els camins eren de difícil accés. Seguim a peu per un camí que ens porta al refugi al bell mig del bosc, on gaudim d’un rostit a l’estil argentí. En només un dia hem passat per quatre fenòmens meteorològics: neu, pluja, vent i sol. Hem vist paisatges recòndits a Tierra del Fuego.
La glacera Martial,on camino enmig del bosc al costat del riu. En alguns moments hi ha plaques de gel i ens fa por relliscar, però entre totes ens ajudem i ens animem a seguir, motivades per arribar al peu de la glacera. Hem gaudit de les meravelloses muntanyes nevades. A la tornada hem baixat per l’antiga pista d’esquí amb vista sobre el canal Beagle i Ushuaia. Ens aturem a la Cabaña del Té per recuperar forces. Estem cansades però satisfetes.
Navegar per la badia d’Ushuaia fins a arribar al canal Beagle. Recorrem l’Isla de los Pájaros, on apreciem l’avifauna fueguina. Anem fins a l’Isla de los Lobos, on es troben els llops marins. Baixem a una illa, i iniciem una ruta a peu on podem gaudir d’un bell paisatge. Quan pugem al vaixell, de cop bufa un vent fort i plou, però al final arribem al far Les Éclaireurs i podem veure les colònies de corbs marins imperials i corbs marins roquers. Una experiència fascinant!
De El Calafate m’emporto:
La seva atracció per la proximitat del Parc Nacional Los Glaciares, on destaca el Perito Moreno, i per la seva localització estratègica entre el Chaltén (Argentina) i Torres del Paine (Xile). El Glaciarium, primer centre d’interpretació de les glaceres d’Amèrica del Sud, on per mitjà d’imatges i cartells informatius he comprès i gaudit de l’escenari de les glaceres patagòniques.
De la glacera Perito Moreno m’emporto:
La grandiositat, que s’expandeix sobre les aigües del llac Argentino, amb una paret de cinc quilòmetres d’amplada i setanta metres d’alçada sobre el nivell de l’aigua. Al vaixell veiem la glacera de més a prop i en contemplem la bellesa, com els colors canvien del blanc immaculat al turquesa. La caminada per les passarel·les, on em quedo absorta als miradors en veure la immensitat del paisatge mentre percebo els sons dels despreniments de gel quan cauen a l’aigua. S’ha fet realitat el somni de veure aquest espectacle emocionant!
Dibuix d’Anna Sallés
De les glaceres Upsala i Spegazzini m’emporto:
La navegació pel braç nord del llac Argentino entre els despreniments de gel que provenen de les glaceres. A la coberta del vaixell, de cara al vent, a prop de la glacera Upsala, quedo admirada per un bloc de glaç gegant i preciós de tons blaus i em sento feliç. Desembarcar i caminar a través del sender del bosc fins al Refugi Spegazzini, on he gaudit de les vistes de la badia de les glaceres, mentre contemplem les de Heim Sur i Peineta. La travessia amb vaixell m’ha permès connectar d’una manera diferent amb aquests blocs de gel, que m’han ofert unes vistes de gran bellesa.
De Xile, el Parc Torres del Paine, m’emporto:
La travessia per l’estepa patagònica de nord a sud per la Ruta 40 a bord d’un camió 4×4 per visitar el Parc Nacional Torres del Paine. L’entrada per la llacuna Amarga m’ha impressionat en veure per primer cop les emblemàtiques Torres. Els miradors panoràmics, on ha estat un repte superar el fort vent patagònic, que ha tombat més d’una persona. L’aparició de dos pumes a la nit, que han passat a pocs metres del nostre allotjament al bell mig del parc. Ha estat una gran experiència de naturalesa salvatge.
La ruta pel parc amb l’Iván. Recórrer a peu les passarel·les al costat del llac Pehoé fins a arribar al Salto Chico, superant la pluja i el fort vent. Caminar al llarg de la riba
del llac Grey amb fortes ràfegues de vents patagònics ha estat impressionant,
ja que gairebé em tomben. Descansar al llac Pehoé, on ens preparen una taula
amb begudes i aperitiu. Durant la tornada amb cotxe, la boira es dissipa i revelen les impressionants vistes panoràmiques del Paine Grande, els Cuernos del Paine i l’Almirante Nieto. Ens delectem amb les majestuoses muntanyes que ens envolten.
L’excursió a peu per un corriol, passant a través d’un pont de fusta penjat
sobre el riu, on trobem alguns excursionistes. La visita al mirador del centre
de benvinguda en un dia clar, on hem fruït de magnífiques vistes de les Torres del Paine. M’ha encantat veure el còndor volar amb la seva elegància davant de la muntanya el Nido de Cóndor.
La tornada de Xile a l’Argentina. La gran sorpresa de contemplar el Fitz Roy, que no sempre és visible, a causa de les condicions climàtiques canviants. Els aborígens en
deien Chaltén, que significa ‘muntanya fumejant’, perquè la major part del
temps està coberta de núvols. Sobrepassa els tres mil metres, un repte per a
molts escaladors.
De Bariloche m’emporto:
La capital dels Lagos del Sur, envoltada de muntanyes imponents i de boscos mil·lenaris a la vora del llac Nahuel Huapi, d’origen glacial.La trobada amb els meus parents argentins, passejant amb en Jorge i la Blanca pels carrers plens de gent fins a la plaça del Centre Cívic. Mullar-me els peus al llac amb la Blanca i experimentar la frescor de l’aigua.
El circuit Chico, un trajecte que voreja el llac Nahuel Huapi pel marge sud. El mirador que separa els llacs Moreno i Nahuel Huapi, amb unes esplèndides vistes panoràmiques. La
península de Llao Llao, el punt ideal per observar el port des d’on surten les
embarcacions que naveguen pel llac Nahuel Huapi. La pujada al Cerro Campanario
en telecadira; des del cim de més de mil metres, s’albira una bella vista de la
regió en un dia clar i assolellat.
El bosc d’Arrayanes i l’Isla Victoria. La navegació des de Puerto Pañuelo fins a
arribar a la península del Parc Nacional Los Arrayanes, lloc únic al món. M’ha
encantat caminar per les passarel·les i contemplar els vistosos arbres de color
canyella, ja que no els havia vist mai. L’Isla Victoria, on recorrem uns
senders guiats entre flora autòctona i espècies exòtiques. La platja del Toro,
de sorra volcànica, on he gaudit de banyar-me a les seves aigües.
La ruta a San Martín de los Andes pels Siete Lagos, on apreciem el bosc andí patagònic, les muntanyes i els llacs. El llac Espejo, fruint de la gran sort de veure’l brillant, ja que passa poques vegades a l’any. El llac Escondido, difícil de veure perquè al voltant
està cobert d’arbres. El llac Falkner, on m’he mullat els peus a l’aigua freda.
Caminar per la costa del gran llac Lácar, a San Martín de los Andes. Villa La
Angostura, ciutat coneguda per la seva arquitectura de muntanya. He gaudit de
les vistes dels llacs d’aigua blava.
Del Parc Nacional de l’Iguazú m’emporto:
Les cascades de gairebé tres quilòmetres d’amplada, de magnífiques vistes i el rugit de les quals m’ha quedat gravat a la memòria. El tranquil riu Iguazú serpenteja per la jungla entre el Brasil i l’Argentina, i es precipita amb fúria a les cascades més belles del planeta. La frontera entre l’Argentina, el Brasil i el Paraguai, on s’ajunten el riu Iguazú, de color marró, i el riu Paraná, de color blau.
Dibuix de l’Agustí Bartolomé
Les cascades de la part de l’Argentina en l’itinerari per les passarel·les des del passeig superior, una distància de cinc-cents metres, i des del passeig inferior, on s’aprecia aquesta meravella natural des d’un altre angle. La ruta amb vehicles descoberts de doble tracció a través de la selva; allà aprecio el bosc tropical, que és ple a vessar de flora i fauna
autòctones. L’aventura d’anar amb barca a través dels ràpids sota les cascades
i quedar xopa. Ha estat emocionant i espectacular!
Les cascades de la part del Brasil al circuit de passarel·les d’uns mil metres de llarg, sobre els barrancs del riu Iguazú, on puc gaudir d’una vista panoràmica de tots els salts. El mirador del Salto del Diablo, on el soroll de la caiguda de l’aigua m’estremeix i quedo mullada per la força amb què cau la cascada.
El Parque das Aves, un santuari i refugi d’ocells situat a l’estat de Paraná, al Brasil. El recorregut, on observo una gran quantitat d’aus, com ara guacamais i tucans, juntament amb altres animals, com ara tortugues, serps i papallones. Ha estat una experiència
encantadora amb aquestes aus precioses i exuberants!
De Buenos Aires m’emporto:
La capital d’Argentina, situada al marge del Río de la Plata, que sembla un mar, amb tres milions d’habitants a la ciutat, anomenats porteños, i als voltants, més de deu milions d’habitants.
La Plaza de Mayo, davant la Casa Rosada, un lloc carregat d’història i simbolisme. M’impressiona veure els mocadors blancs pintats com a homenatge a la lluita de les Madres de la Plaza de Mayo. Les admiro perquè encara avui dia es concentren per recordar i lluitar per la justícia.
El Teatre Colón m’agrada pels seus vitralls, les làmpades, la majestuosa
elegància i la seva acústica gairebé perfecta. Ha estat un viatge a l’esplendor
del passat a través d’un dels teatres d’òpera més grans de l’Amèrica Llatina.
El barri de La Boca, passejar pel carrer de Caminito, un
museu a l’aire lliure amb façanes de colors i parades d’art i una intensa vida
cultural.
El barri de San Telmo,el més antic de la ciutat, les mansions del qual es van convertir en cases veïnals per a immigrants europeus i es va transformar en un barri de classes treballadores i, més tard, en el bressol del tango. , transformant-se en un barri mestís de classes treballadores i, més tard, en el bressol del tango.
El Delta del Tigre, format per altres rius i cursos d’aigua més petits que hi desemboquen. La simbiosi entre humanitat i naturalesa té en aquest delta una expressió miraculosa. Entre més rius, rierols i canals que flueixen, s’emmarca una comunitat de persones que creix i viu al voltant de l’aigua. M’ha encantat navegar pels rius i descobrir com és la vida a la zona de les illes mentre el vent m’acaricia la cara.
L’espectacle de tango al Café de los Angelitos ha estat un bon final de ruta. M’ha
encantat l’Argentina.
Estic agraïda i em sento feliç per haver estat testimoni dels tresors naturals que embelleixen les terres patagòniques, l’espectacle sorprenent d’Iguazú, la incomparable bellesa dels paisatges argentins i conèixer Buenos Aires aquesta ciutat, plena de contrastos i vitalitat. Aquestes vivències han deixat una empremta inesborrable a l’ ànima, recordant-me sempre la magnificència i la generositat de la natura. Ha estat un veritable privilegi fer aquest viatge.
Conxita Tarruell Llonch 
Gràcies Conxita per traslladar-me de nou a l’Argentina, en aquest viatge tant meravellós i espectacular que hem fet plegades.
Estic a l’espectativa de que surti el teu llibre, on explicaràs totes les vivències i emocions que t’ha trasmés aquest viatge tant desitjat. També, de llegir els contes que la Rosa Pi té preparats i de veure, una vegada més, imatges que tinc gravades a la meva ment.
Endavant Conxita! Aquest llibre també serà un èxit!
Per cert, li has posat nom?
Anna moltes gràcies pel teu comentari! Si hem realitzat un viatge meravellós i espectacular. Estic treballant en el llibre sobre Argentina, però encara no li he posat el nom. Les aportacions sobre el títol sempre serán benvingudes.
Anna, gràcies pel teu comentari. Ja vaig pensant amb els contes. Va ser un viatge molt complet i meravellós.
Quin viatge molt xulo. Mentres llegia el teu escrit ja em trovaba allà
Teresa me n’alegro que t’hagis transportat a l’Argentina. Un viatge recomanable.
Conxita!!! Quanta natura heu gaudit en aquest viatje… potser en el que més, no? M’ha encantat reviure el viatje, per cert molt més curt el que jo vaig fer. Quin pais tan espectacular tenen!! Gràcies per compartir-ho!!
Lluisa moltes gràcies per llegir el meu relat! El fet que la lectura t’hagi fet reviure el teu viatge ja ha valgut la pena.
Conxita, Rosa, quin viatge més intens i acolorit en el qual hi predominen tants blaus: el dels gels, el de les cascades, el dels cels amplis, el de mar… Una bona colla de valentes, ja que aquesta vegada heu viatjat en un grup més ampli. Admiro les gosadies com ara caminar per aquests ponts sobre l’aigua…
Moltes gràcies Teresa per les teves paraules! Si realment ha estat una bona aventura de conviure vuit dones enmig de la natura salvatge.
Gràcies Teresa, contenta que t’hagi agradat el reportatge d’Argentina. Realment ha estat un viatge exrtraordinari i amés realitzat amb vuit dones que ens va entendre i vam gaudir del viatge.
Llegir el teu escrit em transmet la sensació de un paisatge majestuos, grandiós, que només es pot apreciar, estan allà.
Imagino que va ser una experiència de natura salvaje fascinant, molt diferent a la que tenim aquí. La grandiositat de muntanyes, llacs, i sobre tot de les cascades i glaciars, els inmensos arbres i boscos, els pingüins, llops marins, pumes… Tot un món.
Un viatge d’ aventura però també em dona la sensació, que de pau.
Anna molt agraida per fer un comentari del relat a la meva web. La teva ultima frase demostra que has captat molt bé el que ha estat el viatge a l’Argentina.
Hola companyes viatgeres…
Ha sigut un viatge fantàstic!
Ple d’experiències, sensacions, emocions i vivències compartides. Les estones de navegació, les glaceres, els espetecs del gel quan se’n desprèn un tros, els colors dels llacs, els silencis, el fort vent, aquells cels espectaculars, la companyia… i aquells paisatges insòlits i inoblidables que estan dins meu.
Ha estat un plaer per a mi poder compartir el viatge a la Patagònia, que feia anys desitjava, amb totes vosaltres. Gràcies! Una abraçada!
Núria per mi també ha estat un plaer compartir amb vosaltres aquest viatge a la Patagònia! Gràcies per compartir el teu testimoni.
Gràcies Núria, per aquest comentari tan representatiu del viatge a Argentina. Ha estat un plaer compartir-lo. Realment ha estat espléndit! Sempre el recordarem amb il·lusió.
Quins records que ens porta tot això! Gràcies per aquest reportatge que de segur serà la primícia d’un nou llibre.
Salvador me n’alegro que t’hagi fet reviure el teu viatge a l’Argentina. Gràcies per compartir les vivències dels teus viatges!
Estimades Conxita i Rosa.
Gràcies per compartir el fruit dels vostres viatges.
Llegint el reportatge tots els sentits es posen en dansa: vista, oïda, olfacte, tacte… Emocions, sentiments, records… Talment com si les aigües de l’Iguazú us haguessin encomanat la seva força per expressar la riquesa que heu anat interioritzant. Gràcies.
Aquest reportatge és una mena de manual de geografia d’aquella part del continent sud-americà.. M´han quedat ganes de rellegir-lo i d’ampliar, si puc.
Ara, esperem els contes de la Rosa, que en la presentació, a la Llibreria ”Muntanya de llibres”, ja ens en va oferir un tast que ens va obrir la gana de llegir-los sencers.
Em feu una mica d’enveja però estic contenta per vosaltres i per totes les persones que en gaudim. Endavant i altra vegada, Gràcies.
Una abraçada.
Lola Magrinyà
Moltes gràcies Lola per les teves boniques paraules ! Me n’alegro que hagis connectat amb els sentits i que tinguis ganes d’ampliar. Una abraçada
Moltíssimes gràcies Lola per la teva acollida i pel bonic comentari que ens has fet a la Conxita i a mi del reportatge d’Argentina. Sobre els contes ja vaig preparant un dels pingüins, que serà de caire infantil.
Rep una forta abraçada,
Estimades Conxita i Rosa,
Quina meravella de viatge has compartit amb nosaltres! Des de les espectaculars muntanyes de Bariloche fins a les impactants cataractes d’Iguazú, la teva narrativa ha capturat l’essència de l’aventura, la bellesa natural i la riquesa cultural d’Argentina.
He quedat fascinat llegint sobre la teva trobada amb els parents a Bariloche i les teves passejades pels carrers plens de vida. Les teves descripcions dels miradors, les illes pintoresques i els llacs brillants a Sant Martí dels Andes m’han transportat directament a aquests indrets fascinants.
I què dir de les cascades d’Iguazú? La teva expressió vibrant dels sons rugents, la frescor de l’aigua i les vistes impressionants ha creat una imatge vívida a la meva ment. M’imaginat anant amb barca sota les cataractes i quedar ben mullat, sentint l’emoció de cada moment.
No puc deixar de destacar la teva visita a Buenos Aires, amb la simbòlica Plaza de Mayo, el teatre Colón i els barris plens de cultura. La teva experiència al Delta del Tigre i l’espectacle de tango al cafè dels Angelitos van afegir una capa més a aquesta immersió total en la riquesa de la vida argentina.
I amb el Perito Moreno, vaig sentir la majestuositat dels glaceres i la seva bellesa impressionant. No puc deixar de pensar en la teva experiència en aquest indret únic.
I per acabar. M’ha agradat molt el teu viatge i la fabulosa descripció dels llocs. En definitiva, has creat una crònica inoblidable del teu viatge, plena d’alegria i descobriment.
Amb alegria,
Gràcies Agustí per escriure aquest comentari tan complet. Es nota que t´hi trobes a gust viatjant a cada lloc descrit. M’alegra saber que t’ha agradat i que t’han vingut ganes de realitzar el viatge. Tant de bo el puguis fer aviat.
Una abraçada
Agustí has captat molt bé el missatge que vull transmetre sobre el viatge a l’Argentina. Ha estat una experiència inolvidable el que he viscut. És del tot recomendable, t’animo a viatjar per aquestes terres. Gràcies per les teves paraules engrescadores!
Conxita i Rosa, quin viatge més bonic i que ben explicat en quatre ratlles. Llegint m’han vingut més ganes d’anar (ja en tinc i com tu vull que sigui el meu viatge de jubilació). Conxita has fet una descripció dels llocs que et dóna la sensació que també estàs allà. Segur que d’aquesta aventura sortirà un bon llibre.
Una abraçada i esperant que surti ben aviat el llibre.
Nuria P
Núria me n’alegro que t’hagi agradat el reportatge de l’Argentina. Desitjo que t’animis anar a fer aquest viatge ara que t’has jubilat . T’encantarà!
Una abraçada
Gràcies Núria pel teu comentari. T’encantarà realitzar aquest viatge i t’animo a anar-hi!! Una abraçada
Uaaala!
Conxita i companyia ,això no és un viatge és un viatjar.
Que bonic que es veu tot i que felices que esteu, realment al llegir les teves paraules es com si viatges amb vosaltres.
gràcies
Muntsa moltes gràcies per les teves paraules! Me n’alegro que hagis viatjat amb nosaltres, això és el que pretenc quan escric.
Acabo de llegir les teves experiences sobre el viatge a la Patagonia argentina i xilena. Es espectacular i m’han fet reviure la meva estada a Xile. Tot es a lo “grande” i una natura plena de contrastos. També m’agrada com expreses els teus sentiments.
Assumpta molt agraïda per compartir les teves vivències al llegir el relat. Els viatges em porten molta moguda emocional i expressar els sentiments per escrit m’allibera.
Gracias Conxita, por hacerme revivir mi viaje a Argentina. Gracias por compartir tu experiencia.
Angela me alegra que la lectura de mi relato te haya transportado en tu viaje a Argentina! Gràcias!
Gràcies Conxita per aquest fantàstic reportatge. M’ha agradat molt. Amb les fotos i els teus comentaris he pogut tenir una bona imatge d’aquest pais, que té una “Natura en majúscules” i per suposat, m’han vingut moltes ganes d’anar-hi!
Núria, me alegro que t’hagin vingut ganes d’anar a l’Argentina! És un viatge que et recomano.
Conxita/Rosa, gracies pels records que compartiu. Aquests em desperten el cuquet del viatjar que quan es materialitza a traves d’un viatge em porta a l’essencia de mi mateixa, connectant amb la meva part mes lluminosa i la dels altres. Emocions i serenor m’arriben de les vostres paraules. Moltes ganes de fer-lo, per gaudir de la natura i la bona companyia. Ganes de llegir-vos. Gracies!!! Una abraçada.
Ona m’agrada com parles del que significa per tu el viatge, em sento molt identificada. M’alegra que tinguis ganes de llegir les nostres experiències viatgeres.
Conxita, acabo de llegir el teu reportatge d’Argentina i Patagònia i he gaudit moltíssim, ho saps explicar tant bé que t’hi trobes dintre. Felicitats, un gran record!
Carme me n’alegro que t’hagi agradat. T’animo que facis aquest viatge a la Patagonia, t’encantarà!
Gracies Conxita x compartir aquest viatge que m’ha recordat tants llocs preciosos del que vaig fer fa temps, esperare el llibre que promet, felicitats x aquest interessant tast i anims x molts viatges mès!!
Montse moltes gràcies del teu missatge! Em fas sentir feliç quan dius que t’ha fet reviure el teu viatge a la Patagonia. Em motives continuar escrivint.
Conxita, com sempre la teva escriptura em transporta als meus viatges per aquests indrets. Quan he vist la foto de Torres de Paine he pensat amb la caminada que vaig fer pero que va valdrá la pena. Sort que et vaig dir que El Paine mereixia més d’una nit.
Per la resta molt be, les teves descripcions sempre són vives i sinceres, endavant!! i segur que aviat tindrem el següent llibre.
Moltes gràcies Jordi pel teu comentari sincer!
M’alegro que gaudeixis de la lectura i que et transporti per aquestes terres patagòniques. Respecte al teu consell que el Paine mereixia més d’una nit, va anar molt bé. Ja saps que sempre et faig cas al que em dius, ja que ets un gran viatger.