VIATGE A GEÒRGIA JULIOL  2024

Com va començar tot

Des de l’any 2019, quan vam anar amb la Rosa a Armènia, ens van quedar ganes de conèixer Geòrgia, el país veí amb unes característiques similars. La pandèmia va fer que haguéssim d’ajornar-ho, però finalment va sorgir l’oportunitat d’anar-hi amb l’agència Altaïr. En aquest viatge s’hi van afegir les nostres amigues Anna Sallés i Montserrat Morera. Així que, el dia 1 de juliol de 2024, comencem la nostra aventura a Geòrgia.

Quan arribem a Tbilisi, ens reben amb un somriure a l’aeroport la Teo, que serà la nostra guia, i en Paata, el nostre conductor. Iniciem la nostra ruta, il·lusionades per descobrir els encants d’un nou país.

Reportatge realitzat per Conxita Tarruell amb la col·laboració de Rosa Pi Masvidal i Anna Sallés.

M’emporto la maleta plena de vivències 

De Tbilisi m’emporto:

La capital de Geòrgia  on passegem per la ciutat vella amb els seus carrers estrets i empedrats, plens de botigues tradicionals, banys de sofre i cases amb balcons de fusta. És un lloc encantador per descobrir la rica història i cultura de la ciutat.

L’església de Metekhi, dedicada a la Nativitat de la Verge. A les parets hi ha pintures que en narren la vida i el martiri. Aquesta església històrica és un exemple impressionant de l’arquitectura medieval georgiana.

L’antiga fortalesa de Narikala, a la qual arribem en telefèric, que ens ofereix una vista espectacular de la ciutat. Allà, contemplem l’escultura de la Madre de Kartli, que amb la mà dreta sosté una espasa per defensar la ciutat dels invasors i amb l’esquerra una copa de vi com a símbol de benvinguda.

La trobada amb el Ghazi al Pont de la Pau, on ens fem fotografies amb el llibre Empremtes Ruta de la Seda, en què parlem de quan ell i la seva família quan ens varen acollir al Líban. És un moment entranyable.

La ruta en barca pel riu Kura, on veiem la ciutat des d’una altra perspectiva. Ens acostem a una zona amb moltes aus i passem una bona estona gaudint de la natura.

Entrar als Banys històrics de Sofre històrics, d’on prové el nom de la capital. Allà ens fan un massatge, ens cobreixen d’escuma i ens deixen molt relaxades.

De Signagi, coneguda com “la ciutat de l’amor“, m’emporto:

La muralla antiga, així com l’arquitectura tradicional del segle XVIII que s’ha conservat amb cura. Passejo pels seus carrers empedrats i em sento transportada a una altra època, amb cases de colors i balcons ornamentats que li donen un encant únic.

Del convent de Bodbe, on està enterrada santa Ninó, m’emporto:

La patrona dels georgians, que va introduir el cristianisme a Geòrgia al segle IV. Caminar pels seus jardins amb flors de colors i arbres majestuosos ens convida a la reflexió i la tranquil·litat.

De la nostra estada al poble de Kvareli m’emporto:

L’experiència de gaudir d’un dinar tradicional georgià amb una acollidora família local. Ha estat una oportunitat meravellosa per degustar els sabors dels productes frescos del seu hort, captant l’autèntic gust de la cuina típica de Geòrgia que ens ha connectat amb la seva cultura i l’hospitalitat.

De Gremi, m’emporto: 

La seva  ciutadella  reial i l’església dels Arcàngels. La visita al museu m’ha permès conèixer més a fons la història dels reis que van habitar aquest lloc. Cada pas m’ha traslladat a un altre moment en el temps, m’ha vinculat amb el passat gloriós d’aquesta regió i la seva riquesa cultural.

D’Alaverdi, m’emporto:

La catedral un exemple de l’arquitectura medieval georgiana, que ha estat destruïda i reconstruïda nombroses vegades, fet que en reflecteix la resiliència i importància històrica. El monestir, on encara viuen monjos, està rodejat de vinyes que enllacen amb la llarga tradició vinícola de la regió de Kakhètia, famosa pels seus vins excel·lents.

De Tsinandali m’emporto:

El museu dedicat al poeta Alexander Chavchavadze. La seva casa  decorada amb objectes de l’època, em transporta a un altre temps i m’ofereix una visió íntima de la vida i obra d’aquest il·lustre escriptor georgià. Passegem pels seus jardins, un entorn de pau i bellesa natural.

De Telavi m’emporto:

La ciutat principal de la regió oriental de Kakhètia, on visitem el bulliciós mercat local, en què els habitants de la zona fan les seves compres diàries.Em crida l’atenció la churchkhela, un dolç típic que sembla un fuet, i uns triangles de colors anomenats tklapi, sucs de fruita deshidratats.

El monument arquitectònic Batonis Tskhe complex  que conserva parts del palau persa dels reis de Kakhètia. El museu, on hi ha una galeria de belles arts, manuscrits valuosos i una rica col·lecció d’exhibicions arqueològiques i etnogràfiques. La visita m’apropa més a la vasta història cultural de la regió. Kakheti.

De Gergeti, m’emporto:

L’església de la Trinitat  situada a 2.170 metres d’altitud. El monestir, on viuen monjos, és un lloc de gran espiritualitat i bellesa. El recorregut des de Kazbegi ens porta a través de valls i boscos espessos. L’herba tendra dels prats contrasta amb les majestuoses muntanyes, mentre cavalls i vaques pasturen lliurement.

D’Uplistsikhe, m’emporto:

Fortificació antiga, que va ser una part vital de la Ruta de la Seda, ciutat excavada a les roques volcàniques. Cada pas per les seves antigues cavernes em transporta a una època llunyana, evocant imatges de comerciants i viatgers que hi feien parada. M’ha captat l’atenció la història d’aquest indret mil·lenari.

De Vardzia, m’emporto:

El gran complex de coves connectades per llargs túnels, excavades a mà fa més de 800 anys. Les habitacions estan interconnectades per passatges que s’estenen sobre la muntanya.

De la fortalesa de Khertvisi m’emporto:

Les vistes des d’un pintoresc pont de fusta penjat sobre el riu Kura,  on capturo imatges de l’antiga fortalesa.

Del monestir de Sapara m’emporto:

La pau serena que es respira a tot l’entorn, un refugi significatiu on els monjos ofereixen suport als joves amb dificultats d’addicció. Aquest lloc encisa per la seva dualitat entre la tranquil·litat i la seva important tasca comunitària. És un espai on la cura física i emocional es combinen per inspirar esperança i renovació constant.

D’Ajaltsije m’emporto:

La part antiga de la ciutat de Rabati, on es mostra una fusió arquitectònica que reflecteix els diferents països que han influït en aquesta regió. Entre les construccions destacades hi ha una madrassa, una mesquita-església. Aquesta diversitat mostra com les diferents cultures i religions han coexistit al llarg dels segles.

Del Monestir Verd de Sant Jordi de Chitakhevi m’emporto:

La caminada tranquil·la a través del bosc i la participació en la missa ortodoxa, han estat experiències que m’han fascinat. El monestir va ser l’escenari d’una batalla devastadora al segle xvi, en què els monjos van ser massacrats. Després de romandre abandonat, va renéixer el 2003 amb la presència de nous monjos, i el 2016 va ser reconegut com a monument nacional.

De la Cova de Prometeu m’emporto:

Les formacions d’estalactites i estalagmites que creen un espectacle natural que et deixa sense paraules. La melodia de la música clàssica i la il·luminació hi afegeixen un toc encantador i converteixen la cova en un lloc misteriós i màgic.

De Kutaisi m’emporto:

La segona ciutat més gran de Geòrgia. Històricament, va ser la capital del llegendari Regne de Cólquida. Va sorgir al segle ix aC. És aquí on es desenvolupa la llegenda de Medea i la de Jàson i els argonautes.

La catedral de Bragati construïda entre el 1003 i el 1010 durant el regnat del rei Bagrat III, una obra mestra de l’arquitectura medieval georgiana. És una joia històrica, coneguda per la seva grandiositat i estil, que combina elements bizantins i georgians. Va ser part essencial de la unificació del regne de Geòrgia.

Del canyó de Martvili m’emporto:

L’experiència de pujar a un bot amb rems. Naveguem per llocs paradisíacs, amb formacions rocoses espectaculars, cascades cristal·lines i una vegetació exuberant que ens envolta. Toco l’aigua fresca del riu que afegeix una sensació revitalitzant a l’excursió.

De Mestia m’emporto:

La ciutat pintoresca de la regió muntanyenca de Svanètia destaca per la seva ubicació a gran altitud i les seves aproximadament 200 torres defensives a Svanètia de Dalt, que ofereixen espectaculars vistes de les muntanyes del Caucas. Antigament, eren utilitzades com a fortaleses, protecció contra allaus i magatzems d’aliments. Aquestes estructures de fins a sis pisos d’alçada són ara emblemàtiques i part del patrimoni cultural de Geòrgia.

La casa-torre original de Machubi, un tipus de casa tradicional de Svanètia , on antigament convivien persones i animals per combatre el fred. M’ha agradat perquè m’ha permès conèixer millor la vida quotidiana dels habitants d’antany, oferint-me una nova perspectiva sobre com vivien i s’adaptaven a les condicions extremes de la seva època.

D’ Ushguli m’emporto:

El poble més alt d’Europa, ubicat a 2200 metres d’altura que compta amb més de 200 habitants. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i és conegut per la gran quantitat de torres de defensa i per les impressionants vistes de les altes muntanyes que el rodegen.

Trobada  amb infants del poble: la  Maria, la Nino  i el  Noe amb qui compartim una xerrada.

De Batumi m’emporto :

Està situada a la regió d’Adjària, i és coneguda com “la perla del mar Negre” i “Las Vegas de Geòrgia” pels seus casinos i altíssims edificis. La ciutat és una síntesi harmoniosa d’arquitectura antiga i moderna.

Navegar en vaixell al voltant de la costa de Batumi, amb música georgiana de fons i la brisa marina que em relaxa mentre contemplo la ciutat des del mar.

La posta de sol en  el mar Negre des del passeig marítim ha estat unaexperiència encantadora que m’ha captivat.

Les fonts d’aigua que ballen al ritme de la música, a la nit, amb els edificis que canvien de colors. Em deixo portar per la seva màgia.

De Gonio m’emporto:

La fortalesa del segle I, situada a prop de Batumi. Aquest lloc va ser un gran assentament militar bizantí-romà i un important punt estratègic al llarg de la costa del mar Negre. Una representació d’un campament amb tendes, catapultes i quadrigues, em transporta a l’època de l’Imperi romà.

De Mtskheta m’emporto:

L’antiga ciutat que va ser la capital del regne georgià d’Ibèria, una de les civilitzacions més antigues del món. Associada amb la formació de l’estat de Geòrgia i la difusió del cristianisme, va jugar un paper crucial al segle iv, quan el rei Mirian III, influenciat per santa Ninó, va declarar el cristianisme com a religió estatal. És la seu de l’Església ortodoxa del país.

La catedral de Svetitskhoveli construïda al segle XI,conté la túnica de Crist i és un lloc de gran significat religiós.

El monestir de Samtavro fundat al segle XI, que consta d’una església dedicada a la Transfiguració i el convent de el convent de santa Ninó, on viuen monges. Hi ha les tombes dels reis Mirian i Nana. La capella i l’església són llocs de devoció, especialment per a la tomba de sant Gabriel, coneguda per les seves propietats miraculoses.

El monestir de Jvari del segle VI situat dalt d’una muntanya, és un dels més estimats i representatius de l’arquitectura georgiana. Ofereix vistes espectaculars i i inclou la tomba del príncep Stephanos, que va construir el monestir.

De les delícies culinàries georgianes m’emporto:

La gastronomia georgiana és un festí de gustos únics i autèntics. Ens han deixat un record inesborrable del sabor autèntic de Geòrgia, oferint-nos una experiència gastronòmica plena de matisos i tradició.

El Khachapuri, un pa farcit de formatge calent que se serveix sovint amb un ou al mig. Aquesta especialitat és un veritable plaer per als amants del formatge.

Dibuix d’Anna Sallés

El Khinkali, uns dumplings farcits de carn de bou i bolets, condimentats amb espècies i cuits en caldo. Cada mossegada revela una explosió de sabor que captura l’essència de la cuina georgiana.

Aquest viatge a Geòrgia ha estat una aventura inoblidablei autèntica, una immersió en un món fascinant de cultura i història. Cada moment ens ha brindat noves perspectives i ens ha connectat amb una terra rica en llegendes i tradicions. Ens emportem amb nosaltres records preuats i un desig ardent de tornar a descobrir més d’aquest país captivador en el futur.