Cloenda del curs de contes al Raval del barri Fondo: “L’arbre que volia veure món”

Per tancar el curs de contes amb els infants del Raval de Santa Coloma de Gramenet, hem escollit una història plena de tendresa i imaginació: “L’arbre que volia veure món”, un conte de Sergi Vea amb il·lustracions de Carles Redondo, publicat per l’Editorial Claret i guardonat amb el 1r Premi Sambori Òmnium. Per fer-ho encara més especial, he  aparegut disfressada d’arbre, despertant rialles i mirades plenes de sorpresa mentre explicava la història. A continuació, hem repartit als nens i nenes uns cartells amb imatges de viatges per tot el món. Cadascun ha penjat la seva imatge a les branques de l’arbre,  i entre tots hem fet realitat el seu somni: veure món a través dels ulls dels infants. Hem acompanyat el moment amb cançons plenes de natura i emoció: El cant dels ocells, L’abella Zum-Zum, Els arbres es muden de roig i de groc… I l’arbre, ara guarnit amb fotografies i música, s’ha mostrat content i agraït. La sala s’ha omplert d’alegria, participació i complicitat. Més tard, ens hem desplaçat a la sala gran per gaudir dels dibuixos més bonics que els infants han creat al llarg del curs. I, com a cloenda del nostre viatge compartit, hem cantat plegats L’hora dels adeus, acomiadant-nos amb emoció d’un any ple d’històries, somriures i afecte. Aquest acte, emmarcat dins el projecte de l’AELC, ens recorda la importància de fer arribar la llengua catalana als infants d’una manera divertida, viva i participativa, unint cultura, llengua i educació en un sol gest. Gràcies, petits i petites del Raval, per haver escoltat, imaginat i somiat amb mi durant tots aquests mesos. Aquest arbre —i jo amb ell— ja hem vist món… gràcies a vosaltres.

Que bonic Conxita!!
Quina sort han tingut aquests nens i nenes gaudint a través teu del “Arbre que volia veure món” perquè si aquest conte ja és molt tendre explicat per tu ha de ser deliciós.
Desitjo que tots ells, igual que l’arbre, puguin fer dels seus somnis una realitat.
Rosina Cabanas