Viatge a Benín 2017- 2018

Em vaig decidir anar a Benín, quan estava a la llibreria de viatges Altaïr  a la zona on hi ha els llibres de l’Àfrica. Em vaig quedar encantada mirant un llibre de fotografies de Benín. Hi havia fotografies de  persones de diverses ètnies que em van cridar l’atenció pels seus costums, també les  cerimònies de Vudú, un tema desconegut per mi. Ja feia un temps que havia llegit el llibre Más allá del mar de arena de l’escriptora beninesa  l’Agnès Agboton  que em va agradar molt i més endavant vaig tenir l’oportunitat de conèixer-la personalment. Vaig demanar informació sobre els viatges que organitzava l’agencia Orixà d’Altaïr i em va atendre un noi que havia anat diverses vegades a Benín i n’estava enamorat. La proposta de viatge que em va fer em va engrescar, en vaig parlar amb la meva amiga Rosa, que de seguida s’hi va animar. Juntes varem emprendre la nova ruta per endinsar-nos a l’Àfrica negra.

 M’emporto la maleta plena de vivències

Dels Camps de cotó:

El primer que em va sorprendre de la ruta en cotxe, va ser veure tants camions plens de cotó a vessar. Vam caminar en mig dels camps on hi havien petites muntanyes de cotó que en veure-les ens hi vam tirar tots. Va ser una experiència divertida!

Ens vam tirar en les petites muntanyes de cotó

Dels Somba:

Em va agradar apropar-me en aquest fabulós poble, per entendre més els seus costums i compartir un moment de la seva vida. Les cases Tata Somba, habitatge fortificat tradicional, d’argila vermellosa, eren plenes de detalls simbòlics i protegides per grans fetitxes. Conèixer poblats que viuen connectats amb la natura i  la terra em va enriquir.

Cases Tata Somba, habitatge fortificat tradicional, d’argila vermellosa

Dels nens dels poblats:

Hi hagut molt bona connexió amb ells. Hem dansat, cantat i ens ho hem passat molt bé.

Hem gaudit amb els  nens dels poblats cantant i dansant

Dels mercats:

Em vaig deixar portar pels sentits: les olors, els crits dels venedors, colors vius de les verdures i fruites. En les passejades enmig de la gent vaig poder comprovar que no són només llocs on comprar i vendre, són espais de trobada i de relació que reflecteixen la vida de cada lloc. Vaig sentir-me com un d’ells.

Els mercats són espais de trobada i de relació que reflecteixen la vida de cada lloc

Del palaus imperials d’Abomey:

Conèixer més la història sobre darrer el complex reial  rodejat per un alt mur que protegia una dotzena de palaus, em va fer percebre el paper de la reialesa en la societat tradicional Fon i el prestigi que encara conserven els descendents dels seus llinatges. Però per altra banda, em va impactar saber que alguns reis tenien tanta ambició que per enriquir-se, fins i tot, havien venut la seva gent com  esclaus.

Complex reial d’Abomey rodejat per un alt mur que protegia una dotzena de palaus

Riu Mono:

 Recordo en la ruta amb barca pel riu en mig de manglars quan vam visitar poblats amb fetitxes i santuaris. Ens vam aturar en un embarcador i em va impressionar veure  un nen amb un matxet a la boca que s’enfilava dalt la palmera com si fos un mico, per arrencar cocos i baixava amb molta agilitat.

Hem viatjat pel riu Mono amb piragua navegant  pels canals

Cerimònia vudú:

Va ser la descoberta d’ un món nou ple de màgia i vaig entendre que per ells és molt important, ja que és la seva manera de seguir la religió i espiritualitat.

De Ouidah:

 Em va impactar passar per sota la Porta del no retorn i pensar que era el lloc on embarcaven als esclaus cap els mercats d’occident. Vaig conèixer més de prop el tema de l’esclavitud i em va connectar amb Gorée del Senegal. En el Temple de les Pitons la sensació que em posessin una serp pitó al voltant del meu coll va ser molt forta, tot sigui perquè em transmetessin salut, bona sort, tal com diuen els Fon sobre aquests rèptils.

En el Temple de les Pitons la sensació que em posessin una serp pitó al voltant del meu coll va ser molt forta

De Ganvié:

Cases flotants de bambú

Em va interessar conèixer l’origen d’aquest poble que es remunta a l’època del tràfic d’esclaus. Es van establir en cases flotants per defensar-se dels guerrers que la seva religió els prohibia entrar a l’aigua. He trobat adequat que el seu nom signifiqui “llibertat a les aigües”. Va ser una bona experiència recórrer en barca en mig del mercat flotant, envoltat de cases de bambú, i descobrir la peculiar forma de recol·lectar els peixos amb diferents tècniques de pesca adaptades a les seves necessitats.

 

 

2 comments

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s