Viatges per Mèxic i Guatemala

El motiu que em va portar a fer el viatge a Mèxic va ser per anar a veure el meu fill, el Pau, que fa temps que hi viu. Un dels moments més emocionants del viatge va ser quan em vaig retrobar amb ell i em vaig fondre entre els seus llargs braços. Amb la meva amiga Rosa varem estar al pis del Pau a la colònia Condesa, de Ciutat de Mèxic. Ens va portar a cases d’amics seus i per pobles del voltant. Nosaltres dues vam continuar fent una ruta per Chiapas i Yucatan.
L’estiu següent la felicitat encara va ser més gran, quan, el meu altre fill, el Fran, es va animar a acompanyar-nos per la Baja California Sur. La Rosa i jo, vam marxar quinze dies abans per conèixer Guatemala i la zona del Pacific de Mèxic. Tot seguit vam anar a la Baja California i ens vam trobar els quatre viatgers a la Paz per començar la ruta fins l’extrem meridional de San José del Cabo. El viatge va acabar a Ciutat de Mèxic.

M’emporto una maleta plena vivències dels dos viatges

Del viatge a Mèxic de 2015:

De Ciutats i pobles i mexicans:
Tinc un bon record de les persones que he conegut i dels bons moments que hem compartit. Estic agraïda al Pau per guiar-nos per Mèxic i per introduir-nos a la vida i costums dels mexicans. La visita al centre de Ciutat de Mèxic i el Museu Nacional d’Antropologia em va ajudar a entendre el passat del país.

L’ambient familiar i festiu a les barques de Xochimilco on es conserva els canals i jardins flotants construïts pels asteques

Em va agradar conèixer el bressol de Frida Kahlo a Coyoacán, una dona que admiro per la seva fortalesa. La dansa dels vellets de Pátzcuaro. La riquesa tradicional i cultural de Morelia.

Cercant arrels familiars a Veracruz vaig quedar satisfeta de la recerca genealògica.

Ha estat positiu conviure amb el Pau aquests dies i veure que és feliç. Malgrat el temps que puguem trigar a retrobar-nos, crec que entre nosaltres s’han refermat, encara més, els nostres vincles familiars.

De Chiapas:
El Cañón del Sumidero, em va impactar per les seves dimensions i vegetació exuberant.

Del mercat de San Cristóbal de las Casas em va cridar l’atenció les parades, amb fruites de colors vius.

De Palenque conèixer més sobre la vida del governant Pacal el Gran.

A l’església de San Juan Chamula, el terra cobert de pinassa i sense bancs, m’han fet adonar que tenen uns costums religiosos diferents.

De Yucatán:
Les platges verges , el bany al cenote i visitar ciutats maies.

A Chichén Itzá, la piramide El Castillo està  formada per quatre escalinates que corresponen als dies de l’any. També hi ha representats els dos caps enormes de serp que representen el déu Kukulcán.

A Tulum la ciutat maia rodejada de grans platges i selva. És el port de Cobá.

Valoració final:
Hem portat un ritme fort de viatge, però ha valgut la pena perquè totes les vivències ens han enriquit. Voldria destacar l’admiració pels mexicans per l’alegria que transmeten i per la forma que tenen de prendre la vida, amb calma.

Viatge a Guatemala i Mèxic de 2016:

La imatge multicolor del mercat de Chichicastenango amb gran tràfec de compradors i venedors

Bons records dels moments compartits amb la Rosa i els companys de viatge xilens. La vegetació selvàtica, grans llacs i volcans, en especial el Pacaya, màgic i misteriós, un dels més actius d’Amèrica Central amb un entorn ric en història eruptiva i recursos naturals.

La pau que sentia en contemplar la lluna plena, reflectida enmig del llac d’Atitlán. Els tresors de la cultura maia que vaig descobrir al recinte arqueològic del Parc Nacional de Tikal, format per l’entorn natural i els vestigis arqueològics de l’antiga ciutat

L’aire de misteri que sentia, en barrejar-se la vida salvatge i les runes de Yaxhà. El capvespre, amb el resplendor ocre d’edificis barrocs i plens d’història a Antigua, i erigida sobre un terreny amb activitat sísmica. Aquests records me’ls emporto gravats en el cor, espero poder tornar-hi.

De la zona del Pacífic de Mèxic:
M’he enriquit de la relació amb els mexicans. Quan vam arribar a Guadalajara, vam agrair que ens vingués a rebre un amic mexicà i ens vam sentir ben acollides a casa de la Lily.

De Puerto Vallarta, em van encantar les activitats aquàtiques, junt amb la bona rebuda dels tripulants del vaixell. Embarquem  cap a les Islas Marietas.

De Mazatlán, la caminada pel Paseo de las Olas Altas on el mar està agitat. També les xerrades amb la família de Monterrey, que portaré sempre al cor.

Les platges de Mazatlán

De la Baja California:
A la Paz vaig sentir una emoció molt intensa en retrobar-me amb els meus fills a l’altra punta del món.

Vam descobrir la gran riquesa oceànica, amb peixos multicolors, en contrast amb els deserts plens de cactus, a tocar de la platja. Em vaig banyar al Pacífic, entre forts corrents marins, com qui lluita contra el mateix Posidó. En el Cabo Pulmo és  l’únic escull de corall viu, a la part més septentrional del continent americà.

Del final de ruta a Ciutat de Mèxic:
Vam poder reviure experiències de l’any anterior i aprofundir més en la història. Una estada curta però intensa, retrobant-nos amb els nebots, l’ Ismael i l’Anna, en visitar Teothiuacán i la ciutat de D:F.

La Rosa i jo també vam conèixer llocs nous, com la Basílica de la Virgen de Guadalupe, patrona de Mèxic.

Valoració final:
He quedat satisfeta d’aquest viatge perquè he pogut conviure intensament amb els meus fills. Encara es conserven vius els colors, les olors i els records que voldria guardar gelosament en algun lloc indestructible del meu cor. Cada vegada em torno més amant de la cultura mexicana, fins al punt que he adoptat algunes paraules al meu vocabulari, com ara: totopos, mole i mezcal.