Viatge a Cambodja, Angkor estiu 2018

El motiu que em va portar anar a Angkor, va ser per conèixer el complex d’antics temples declarat Patrimoni mundial. Volia descobrir el que va ser el centre polític, religiós i social de l’antic imperi  Khmer de Cambodja. Els meus amics viatgers: Salvador, Teresa i Ramona em van ensenyar fotografies de la seva estada i em van engrescar a anar-hi. Un altre fet però gens agradable, era que havia sentit parlar dels khmeres rojos que van governar durant els anys 1975 i 1979 i van establir un regim de terror. Primer la població els va rebre amb molta alegria perquè els considerava els alliberadors, però de seguida es va veure que el seu objectiu era convertir el país en una cooperativa agrària maoista, es van buidar les ciutats i col·lectivitzaren els camps, tot plegat va provocar una fam generalitzada. La família va ser abolida i substituïda per l’angkar o organització. El país es va tancar hermèticament de l’exterior. Van ser expulsades totes les persones de l’antic regim i també tota l’elit intel·lectual. La revolució agrària va ser un fracàs i es calcula que en l’anomenat genocidi a Cambotja van morir quasi dos milions de persones. Els vietnamites entraren amb els tancs a la capital l’any 1979 i els khmeres rojos van fugir a les zones més selvàtiques i  resistiren fins l’any 1999 que es van rendir .

M’emporto la maleta plena de vivències

D’ Angkor Wat

Quedo impressionada  i sense paraules en veure com reflecteix el temple a l’aigua. Representa el mont Meru, centre del món en la cosmologia hindú, amb les cinc torres del santuari que corresponen els pics de la muntanya sagrada, mentre que el fossat simbolitza l’oceà que envolta el mont Meru.

 

És el major edifici religiós construït del món, una obra mestra de l’art Khemer. En els murs del temple hi ha  molts relleus plens de simbolisme, els quals ens mostren figures mitològiques com d’una mena de nimfes o deesses, anomenades apsares, que decoren els murs de molts temples.

De Bayon

El temple traspua grandesa i majestuositat. Té cinquanta quatre torres, estan decorades amb més de dos cents rostres monumentals. Aquests rostres en grups de quatre, idèntics, apunten a un sol punt cardinal, simbolitzant l’omnipresència de la persona representada.

 

 

L’edifici té tres nivells i hem de pujar per  unes escales escarpades  Els dos primers estan decorats amb relleus que descriuen escenes de la vida quotidiana. En el tercer nivell és on hi ha les torres i em faig una fotografia que sembla que li vulgui fer un petó a l’escultura.

De la Terrassa dels Elefants

Servia de tribuna gegant per les cerimònies publiques i de sala d’audiències. Els elefants estan esculpits a  les parets de la terrassa  i a la part central hi ha desenes d’estàtues d’ocells mítics i de lleons de mida natural.

Del temple Ta Prohm.

Em quedo admirada en veure les imatges dels arbres gegants abraçant als murs amb les seves enormes arrels. S’ha creat una simbiosi entre els  temples i la natura després d’estar tants anys abandonats a la selva.

Es posa a ploure a bots i a barrals i ens hem de refugiar a dins d’ una torre, però com que està forada també ens mullem. Quan sortim quedem encantades al contemplar  aquest  paratge fantasmagòric.

De Siem Reap

És el centre espiritual i cultural, situat al nord-est de Cambodja. Fa uns anys era un poble tranquil i ara s’ha convertit en un lloc turístic de primer ordre. Ens desplacem en tuc tuc que és una moto amb remolc.

L’espectacle de danses tradicionals on les noies van vestides com si fossin apsares. Representen diferents moments de la història de Cambodja. Uns músics en directe toquen amb un xilòfon i un tambor típic del país.

Del llac Tonlé Sap

Anem amb barca pel llac d’aigua dolça més gran del sud-est asiàtic, que també es diu Tonlé, com el riu que l’uneix al Mekong. El llac controla les crescudes del Mekong i és una de les reserves més grans de pesca d’aigua dolça del món. Visitem Chong Kneah, un poble flotant de l’estany amb les seves cases sobre pilars que es submergeixen quan l’aigua puja de nivell.

Del centre Artisans Angkor

Un projecte educatiu que promociona la formació professional als joves de les àrees rurals amb  oportunitats educatives molt limitades, creant llocs de treball. El seu objectiu és la preservació de les tècniques artesanals khmers. D’aquesta escola han sortit moltes peces utilitzades en la restauració dels temples. Tant de bo sorgissin molts projectes com aquest per dur endavant aquest país.