Em va motivar anar a conèixer Vietnam comprovar com havia tornat a renéixer després la guerra cruenta que va patir durant tants anys. Quan era jove, sentia parlar de la guerra del Vietnam, ara admiro als vietnamites com després de tantes dificultats han tornat a ressorgir. El meu amic Jordi Llorens i Estapé, reporter de cultures del món, hi va viure un temps, me’n va parlar bé i em va animar anar-hi. També tenia interès per conèixer la seva riquesa cultural a on viuen cinquanta quatre ètnies. Amb les meves amigues Rosa i Dolors ens vàrem engrescar a fer la ruta i escollirem un viatge anomenat “El millor d’Indoxina”. Vam començar pel Vietnam i vam continuar per Laos, Angkor i Bangkok. Després d’Indonèsia és el segon país més poblat del sud-est asiàtic.
M’emporto la maleta plena de vivències
De Hanoi
Les motos dominen els carrers i voreres, n’hi ha per tot arreu, per creuar el carrer les tens d’esquivar, és tota una aventura. Moltes de les motos van carregades amb més de quatre persones a part de paquets, de teles, de flors i de tot l’ inimaginable.
Els bars tenen petites terrasses que donen al carrer, amb uns tamborets petits que tan serveixen de taula com per seure. Les dones fan el menjar allà mateix amb uns fogonets i es poden olorar diverses flaires. Es fa molta vida al carrer.
El passeig pel Gran Llac ofereix unes vistes relaxants enmig del caos. Abans va ser part del riu Vermell fins que es va canviar el curs fa uns mil anys, poc abans de la fundació de la ciutat. Al llac hi veiem la Torre de la tortuga, símbol de Hanoi, coberta una part per l’aigua.
Des del Pont Vermell al costat del Gran Llac es poden veure persones que passegen, fan txi kung, tai-txi i estiraments. Abans d’arribar-hi ha plogut molt fort i hem quedat xops. També hi veiem la Torre Hoa Phong, l’únic que queda de la gran pagoda Bao An, que va ser destruïda l’any 1898 per planificació urbanística i que s’ha deixat en peu como a record.
Visitem la Pagoda d’un sol pilar és on les parelles hi van per demanar fertilitat. Hi ha moltes persones devotes, el lloc és agradable.
El Temple de la Literatura, un antic lloc d’estudi i formació, és un dels edificis del patrimoni històric vietnamita més important. Estava dedicat a l’ensenyament de Confuci des de la seva fundació el 1073 es va convertir en la primera universitat de Vietnam fins el 1915.
La Pagoda Tran Quoc, el seu nom significa protecció. Té onze nivells que representen els passos que s’han de fer per arribar a la il·luminació. És un lloc on hi ha molts Budes de gran valor, com l’ estàtua d’or de Buda de Parinirvana.
Anem al mercat Dong Xuan de tres pisos, un dels llocs de més ambient de la ciutat on es pot comprar des d’artesania o reproduccions d’antiguitats, a les ultimes innovacions tecnològiques. Em sorprèn veure a les venedores assegudes sobre les teles. També em crida l’atenció la gran quantitat de peixos de tota mena, assecats.
L’espectacle de titelles d’aigua m’ impressiona, perquè els titellaires estan a dins de l’aigua. Representen i expliquen histories de la vida quotidiana al camp.
De la Bahia de Halong
Embarquem a bord d’un vaixell i fem un creuer enmig les illes, que es veuen per tot arreu entre les aigües maragdes. Sento l’aire suau que em frega a la cara mentre gaudeixo de les vistes espectaculars d’aquestes illes escarpades i deshabitades. Passem la nit al vaixell, i l’endemà visitem algunes coves. Em sento feliç i en pau amb tanta immensitat de natura.
De Lao Cai i Sapa
Durant la ruta descobrim a persones que treballen les fèrtils terres de Delta del Riu Vermell, i el paisatge dels arrossars, búfals d’aigua, així com també la vida quotidiana dels pobles vietnamites.
Passegem pel mercat local de Bac Ha, molt colorista, on es veu principalment l’ètnia Flower Hmong. Visitem les cases i coneixem l’estil de vida d’aquesta gent així com la seva cultura i les seves tradicions.
Caminem uns deu quilòmetres per la vall i les muntanyes de Sapa, ens segueixen tot un grup de dones i nens. Coneixem altres ètnies minoritàries. L’excursió és esgotadora, però val la pena gaudir de les vistes del paisatge sobre el riu.
Dels vietnamites
M’agrada la seva manera de saludar per demostrar respecte a una persona inclinant el cap a la vegada que s’ajunten les dues mans. Dediquen temps altres i s’interessen per ells. Són persones tranquil·les, somriuen sovint i transmeten pau.
Conxita Tarruell Llonch 
Amb tot el que escrius venen moltes ganes d’anar-ho a conèixer!! Gràcies per aquests textos i fotos tan boniques!
Fran espero que un dia puguis anar a Vietnam i gaudeixis d’aquest país. Gràcies per estar al meu costat i donar-me suport.!
Al llegir aquestes notes em porta a la memòria la llum i el silenci, de una travessia a vela per les tranquil.les aigües de la badia de Halong
Núria m’alegra que la lectura sobre el relat de Vietnam t’hagi fet reviure experiències del teu viatge per aquestes terres vietnamites. Gràcies per tot!
Un molt bonic record Conxita,
realment va ser un viatge molt intens en tots els sentits.
Vàrem gaudir del contacte amb la gent..la bogeria de Hanoi….la gran caminata a Sapa …la gran espiritualitat de Laos …les grans passegades per Bangkok i una i mil emocions que vàrem viure al llarg de tot el viatge
Si Dolors ho vàrem passar molt bé! . Aquests dies de confinament he reviscut aquests viatges virtualment, mentre repassava el diari que vaig escriure i els albums de fotos. Gràcies per compartir!
Ets fidel al teu estil proper i sensible als detalls i s les diferències.
Endavant!!
Moltes gràcies Lluís per animarme a seguir endavant! Em sento molt realitzada escrivint les meves vivències!
Vaig fer una ruta en motxilla per Vietnam l’estiu del 2017 i és un país meravellós.
M’agrada molt el teu blog i desitjo poder visitar tants llocs com tu.
Gràcies per compartir experiències!