Viatge a Rússia estiu 2017

Ja feia temps que tenia ganes d’anar a Rússia, des de l’any 1991 que hi van anar els meus pares i em varen explicar experiències intenses que van viure quan encara no hi havia gaire turisme. Per altre banda m’agradava la pel·lícula El Doctor Zivago que quan la mirava em transportava per aquelles terres. De jove havia llegit llibres de Dostoievski, Tolstoi i Gorki, que em van acostar més aquest país. També volia conèixer més de prop l’espiritualitat ortodoxa. En parlar del projecte de viatge amb  la meva amiga  Dolors,  em va dir que  tenia  un conegut, el Pável que vivia a Sant  Petersburg i que ens podria acompanyar durant l’estada. Tot plegat em va fer decidir per anar-hi i també visitar  Moscou. Amb les meves amigues viatgeres Rosa i Dolors, l’estiu de 2017 varem emprendre la ruta cap a  Rússia.

 M’emporto la maleta plena de vivències

De Sant Petersburg

La ciutat la va fundar l’any 1703 el Tsar Pere el Gran per estar més a prop d’Europa. Ha canviat de nom tres vegades: Sant Petersburg, Petrograd, Leningrad i de nou Petersburg.  La ciutat va viure un temps de gran esplendor, però després ha passat èpoques difícils com el setge de nou-cents dies  durant la Segona  Guerra Mundial i també en l’època soviètica va viure un temps d’estancament.  Finalment a l’any 2003 en motiu del tercer centenari de la fundació es va realitzar un restauració i recuperació del centre històric per convertir la ciutat en la finestra de la nova  Rússia funció per la que originàriament va ser creada.

Visitem el Palau de  Peterhof, construït a l‘època de Pere I on hi ha unes trenta sales decorades amb grans obres d’art. Passegem pel parc amb uns jardins harmoniosos i bells. El que m’impressiona més són les fonts que amb els jocs de l’aigua es pot percebre una  simfonia aquàtica.

La construcció de la catedral de Sant Isaac, va ser una obra complicada ja que els fonaments  es  van haver de recolzar amb vint i quatre mil pilones de fusta de pi sobre el terreny pantanós del lloc. Es va construir a la segona meitat del segle XVIII per superar l’esplendor de qualsevol  de les esglésies de la ciutat. Les quatre portades estan  formades per cent dotze columnes monolítiques de granet vermell. Quan entro admiro la gran abundància de frescos a les parets i al sostre.

La fortalesa de Sant  Pere i  Sant Pau va ser la primera edificació del nucli antic de la ciutat, projectada per Pere el Gran com a defensa de sortida al Bàltic. Per altre banda el centre de la fortalesa es va convertir en catedral, erigida al lloc de la primera església de fusta on hi ha enterrats gran part dels tzars. Al cap d’un temps es va convertir en presó, on hi van tancar conspiradors polítics. Durant la revolució d’octubre de 1917 la fortalesa va caure en mans bolxevics.  El  creuer Aurora va disparar una salva com a senyal i els canons de la Fortalesa van disparar trenta obusos al Palau d’hivern. De sobte he fet un crit, de l’ensurt que he tingut quan he sentit que disparen un canó,  es veu que ho fan cada dia a les dotze. Aquesta practica existeix des de l’època de Pere el Gran.

La catedral  de Kazan vol imitar la columnata de Sant Pere, per això té cent quaranta quatre columnes que estan situades directament al carrer, de manera que es crea un pas tranquil cap a l’interior de l’església. Situada al  centre hi ha una icona de la Verge de Kazán a qui li tenen molta devoció. Observo com  una llarga fila de dones amb mantellina al cap, fan els seus ritus religiosos i  canten com àngels.

L’església del Salvador sobre la Sang Vessada, es va construir al lloc on el Tsar Alexandre II va ser assassinat, víctima d’un atemptat l’any 1881 a causa d’una bomba, per això en el centre sagrat hi ha un templet amb baldaquí, en record del Tsar. Em quedo meravellada observant l’increïble riquesa dels mosaics que brillen amb tots els seus colors a la llum del sol.

Naveguem amb vaixell pel riu Neva i els canals fins arribar al mar Bàltic. M’ ha encantat veure els voltants del riu, amb grans edificis i jardins. Hem passat per sota els ponts, alguns s’obren quan passen els grans vaixells. He vist el vaixell Aurora i també he reconegut l’ agulla daurada que sobresurt  de la Fortalesa de Sant  Pere y  Sant Pau. Durant tota la travessia hem vist un noi que ens saludava des de cada pont que passàvem, ens ha estranyat que ens seguís, però ens diuen és una costum que tenen per guanyar alguns  diners,  corren d’un pont a l’altre perquè quan  arribem els hi donem una propina.

De l’Ermitatge

M’emociono quan estic a davant de l’Ermitatge en veure tanta grandesa. Està situat al centre de Sant Petersburg, fa uns cent cinquanta anys per voluntat de Nicolau I es va convertir en museu, però quasi un segle abans havia estat residencia oficial dels Tsars de Rússia. Les col·leccions d’obres d’art  del museu de l’Ermitatge estan repartides entre cinc edificis diferents: el Palau d’hivern, el Teatre,  el Petit, el Nou i el Gran Ermitatge.

L’edifici més impressionant de l’Ermitatge, és el Palau d’hivern que es va construir entre l’any 1754 a l’any 1762. Quan camino per la sala malaquita, em deixo portar pels sentits i quedo al·lucinada quan veig  les pintures i la decoració de les parets i el sostre de diferents estils, realment és preciós i  posar de manifest la riquesa del Palau dels Tsars i grandesa de l’imperi Rus.

De  Moscou

La capital es percebuda pels russos com el cor de Rússia, símbol de l’estat i exponent de l’esperit rus. El Kremlin és la part central i més antiga de la capital, està situat al turó del Pinar i al marge esquerra del riu Moscova. Al costat del murs on s’aixequen vint torres i es troba la tomba del soldat desconegut on hi ha una flama eterna. Per entrar-hi haig de passar per controls de seguretat i unes ratlles pintades marquen per on no es pot passar.

El primer que veiem és la campana Zarina i el canó. Anem fins a la plaça de les catedrals visitem la de Sant Miquel Arcàngel  on enterraven els Tsars. Són molt boniques les pintures de les parets i sostre, no queda ni un pam sense pintar.

Quedo impressionada en trepitjar la Plaça Roja que s’estén a l’est de les muralles del Kremlin. És immensa però està plena de gent passejant, és un lloc on es celebren actes multitudinaris i desfilades militars. Fan molt goig els jardins amb flors molt ben cuidats i al fons la bonica església de Sant Basili.

El Metro de Moscou, també conegut com el Palau de poble. La primera línea de metro es va estrenar l’any 1935 i per la construcció hi van treballar molts voluntaris. En l’actualitat compta amb dotze línees i cent setanta estacions. Els passadissos subterranis semblen un museu, ja que estan decorats amb un  veritable luxe de conte de fades. He quedat al·lucinada de la grandària de cada estació i de com estan adornades amb pintures murals, escultures i vidrieres de colors.

La Catedral Crist Salvador es va acabar de construir l’any 1883 convertint-se en l’edifici més elevat de Moscou. L’any 1931 va ser dinamitada perquè en el solar que ocupava s’havia projectat construir el Palau dels Soviets, una torra de 315 metres d’alçada coronada amb l’estàtua de Lenin, que mai es va arribar a construir. Després de la Segona Guerra Mundial, es va construir allà una piscina descoberta d’aigua calenta. Finalment, en l’època de la Perestroika es va començar a reconstruir entre els anys 1994 i 1997.  És impressionant amb el poc temps que van aconseguir acabar-la. En l’actualitat després de tants contratemps és un espai per pregar molt agradable i acollidor.

La Galeria Tretiakov posseeix un riquíssima col·lecció de pintura russa del segle XVIII al XX. Hi ha també un museu d’ icones del segle XII-XVIII. Tinc la sorpresa de veure l’original de l’any 1430 de la icona de la Trinitat que em connecta amb Taizé i m’he quedat una estona meditant.

Fem un passeig pel llac on segons diuen es va inspirar Txaikovski per compondre  la música del  ballet del Llac dels cignes. A prop es pot veure el Monestir de  Novodevichi o de les donzelles novícies, rodejat per una pintoresca muralla amb dotze torres i maons amb ornamentació de pedra blanca.

Del monestir Sant Sergi 

Hem anat al monestir de San Sergi, un dels principals santuaris de l’església ortodoxa russa, fundat el segle XIV per Sergi de Rádonezh. S’ha convertit en el centre espiritual de peregrinació de Rússia. He pogut comprovar la devoció de  parelles i famílies fent cua per pregar al sant. També he vist molts novicis joves. La majoria d’esglésies estan plenes de creients que participen a  les cerimònies i  que canten als cors.

Aquest viatge a Rússia ha estat una experiència diferent d’altres viatges, però molt interessant. Es pot copsar més obertura, perquè són els organitzadors del  mundial de futbol del 2018. Durant les visites que he fet a les esglésies he pogut entendre i valorar més l’espiritualitat dels ortodoxes.  He observat que els russos són cada vegada més religiosos, després de tants anys d’estar prohibida. Ara hi ha més joves que són creients. He trobat un contrast entre el tracte amb la gent gran que es mostra molt seriosa, suposo que tenen por  i desconfiança dels que venim de fora, doncs han patit molt. En canvi els joves els veig més oberts a conèixer noves persones i es mostren somrients i alegres.