Viatge a  Myanmar estiu 2019

Per fi ha arribat el dia de sortir de viatge a Myanmar, a la tercera va la vençuda. L’any 2003  hi  havia d’anar amb la meva amiga Lluïsa però l’agencia  el va haver de cancel·lar per problemes al país i ens ho van canviar pel viatge a Sri Lanka. L’any 2018 hi volíem anar amb la Rosa però quan es va afegir la Dolors ho vam valorar i les tres ens vàrem engrescar a fer el viatge per conèixer el millor d’Indoxina: Vietnam, Cambodja, Laos i Bangkok. Només ens faltava Myanmar per completar. Amb la Rosa vàrem anar a la fira de turisme i davant d’una bona proposta ens vam apuntar allà mateix  per fer el viatge a Myanmar. Era un país que feia temps que volia conèixer, em va influir  veure un audiovisual del meu amic Jordi Llorens i Estapé, reporter de cultures del món. El que em va motivar més va ser el tema del budisme i els paisatges.

M’emporto  la maleta plena de vivències

De Nyaung Shwe

Pagoda Shwe Yan Pyay

En el Monestir i  Pagoda Shwe Yan Pyay  podem veure uns monjos estudiant. Durant el matí els novicis reben ensenyaments de Buda, i aprenen a la vegada  a llegir i a escriure. La disciplina és el mètode per eliminar la ignorància. La resta del dia meditten, netegen i tots els dies surten amb el seu bol als pobles del voltant a buscar les ofrenes dels fidels, que generalment consisteix amb arròs i vegetals.

Del llac Inle

Fem un recorregut en barca pel  llac i quedo  sorpresa  de la forma que tenen de pescar. Han desenvolupat l’habilitat de remar amb un moviment circular del peu, alhora que manegen les xarxes de pescar amb les mans. Colpegen l’aigua amb els rems, intenten que els peixos vagin  directes a la xarxa. Els peixos es  mantenen  vius en unes gàbies per portar-los al mercat.

En barca pel  llac Inle

Pugem fins al turó on hi ha el monestir Mai Thauk Taw Ya, són les onze del matí, l’hora de dinar, sona la campana i  de sobte baixen per les escales tota una colla de monjos, alguns molt petits. Ens deixen entrar al menjador i veiem com dinen en silenci. És l’únic àpat que fan al dia que consisteix en un bol de sopa i arròs.

Monestir Mai Thauk Taw Ya,

Al poble de  Maothauk passem per davant d’una guarderia i les mestres ens conviden a  entrar. Ens reben amb amabilitat, ens posem a cantar plegats, els nens em segueixen i m’imiten picant de mans. Hem passat una estona agradable.

A l’escola del poble de  Maothauk
Amb el grup de viatgers hem compartit bons moments en la visita a les Pagodes Intain al llac Inle.

D’ Amarapura

Visitem el Monestir Mahagandayon on viuen i estudien més de mil monjos. N’hi ha tants perquè la societat espera que els homes visquin en un monestir dues vegades a la vida: no hi ha cap temps pactat de permanència,  entre els  5  i els 19 anys es fa la formació i poden marxar quan vulguin. Un cop ordenats als 20 anys es poden quedar per sempre, no es obligat. Cada dia una família és responsable d’oferir aliments a tots monjos, ells surten en processó per recollir el menjar que els ofereixen.

Monestir Mahagandayon on viuen i estudien més de mil monjos.

De l’illa d’ Ava

Fem un passeig agradable amb un cotxe de cavalls per l’illa d’Ava, una de les antigues capitals de Myanmar, ara és un petit poble de bells paratges. Visitem diversos monestirs, com el de Bargayar  construït amb  mes de  267 pilars de teca gegants.

Monestir, de Bargayar

De Mandalay

Un dels llocs més venerats de la zona és La Pagoda Kuthodaw  amb les seves 729 lloses de marbre que corresponen a les pagines del  Tripitaka, significa “les tres cistelles” o les “tres col·leccions” de textos sagrats budistes. Per aquest motiu l’han  anomenat el llibre més gran del món.

Pagoda Kuthodaw
Monges budistes que surten per demanar almoina,

Al costat de la carretera trobem unes monges que surten per demanar almoina, però no poden rebre menjar cuinat. Els ofereixen diners, arròs i tot tipus d’aliments que elles puguin cuinar.  Els convents de monges procuren també un refugi a les joves sense recursos per sobreviure.

De Monywa

Anem a visitar la casa de  l’avi al seu poble i  ens mostra com viuen. Ens acullen i ens ensenyen  la  planta baixa  on hi  tenen la cuina i  el lloc on mengen. Després pugem al pis de dalt on hi guarden els cereals per assecar.

De Bagan

Un dels llocs arqueològics  més rics de l’Àsia, situat en una immensa vall  a les ribes  del riu Ayeyarwaddy famosa pel seu conjunt de Temples i Pagodes que van ser construïts entre  els segles XI i XIII.

Vistes dels Temples i Pagodes de Bagan

La pagoda daurada de Shwezigon, té uns nou cents anys antiguitat i brilla com un far en mig de la plana. Està situada  a la riba del riu i és un dels quatre punts cardinals de Bagan. Té relíquies de Buda i es veu la campana daurada amb una alçada de 48 metres.

Pagoda daurada de Shwezigon

El temple d’Ananda  que significa molt bonic, és un dels mes impressionants. A l’interior està rodejat en passadissos  i acull quatre estàtues de  budes de peu, cadascuna d’elles és orientada cap a un punt cardinal.  El seu aspecte de color daurat podria fer pensar que són de metall,  però estan construïdes en fusta de teca massissa.  Aquest Temple pot ser considerat com un museu en si mateix a causa de la quantitat d’expressions artístiques que van ser utilitzades durant la seva construcció i ornamentació.

Temple d’Ananda

El Monestir tradicional Nat Htaung m’agrada i el trobo acollidor. És construït en fusta de teca al costat del riu, amb imatges de Buda i antigues escriptures.

Monestir tradicional Nat Htaung

 

De Yangon

Quedo admirada en veure el gran Buda reclinat a la Pagoda Chauk Htet Gyi. Es presenta relaxat totalment contrari al estil del Buda mort on el cap reposa en un coixí. La planta dels peus està gravada amb els famosos 108 lakshanas o atributs de Buda que el diferencien dels homes.

Buda reclinat a la Pagoda Chauk Htet Gyi

 

La pagoda de Shwedagon, és el centre espiritual  més important de país, es creu que hi ha guardats cabells de Buda i la seva construcció segons la llegenda es remunta a 2500 anys. Hi anem al capvespre quan acaba de ploure, és bonic veure els reflexes de les llums, malgrat estar ple de gent, es respira calma, tothom està en silenci i l’ambient és agradable. Ara entenc perquè és el símbol de la fe del seu poble.

5 comments

  1. Quines ganes de descobrir Myanmar que tinc després de llegir les teves aventures! 😉 Segueix publicant sobre els teus viatges ens agrada conèixer el món a través dels teus ulls!

  2. Pau estic molt contenta de poder publicar aquests relats dels viatges i ha estat gràcies als teus consells i suport.
    M’alegra que gaudeixis de les meves experiències viatgeres.

  3. Grande Conchita !, magnífico trabajo de un recuerdo tan maravilloso. Gracias por hacernos partícipe, felicidades.

  4. El viatge a Myanmar va ser extraordinari, sempre el recordaré amb l’aprenentatge que varem fer sobre el món budista. El llac Inle el vàrem travessar per tots cantons i mai em vaig cansar de mirar-lo, fins i tot una mica més i caic al llac! us vaig donar un bon ensurt, per sort no em vaig fer gaire mal. Vam gaudir dels nens i nens de la guarderia cantant, sempre els portarem al cor!!
    Rosa Pi Masvidal

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s