Per fi ha arribat el dia de sortir de viatge a Myanmar, a la tercera va la vençuda. L’any 2003 hi havia d’anar amb la meva amiga Lluïsa però l’agencia el va haver de cancel·lar per problemes al país i ens ho van canviar pel viatge a Sri Lanka. L’any 2018 hi volíem anar amb la Rosa però quan es va afegir la Dolors ho vam valorar i les tres ens vàrem engrescar a fer el viatge per conèixer el millor d’Indoxina: Vietnam, Cambodja, Laos i Bangkok. Només ens faltava Myanmar per completar. Amb la Rosa vàrem anar a la fira de turisme i davant d’una bona proposta ens vam apuntar allà mateix per fer el viatge a Myanmar. Era un país que feia temps que volia conèixer, em va influir veure un audiovisual del meu amic Jordi Llorens i Estapé, reporter de cultures del món. El que em va motivar més va ser el tema del budisme i els paisatges.
M’emporto la maleta plena de vivències
De Nyaung Shwe
En el Monestir i Pagoda Shwe Yan Pyay podem veure uns monjos estudiant. Durant el matí els novicis reben ensenyaments de Buda, i aprenen a la vegada a llegir i a escriure. La disciplina és el mètode per eliminar la ignorància. La resta del dia meditten, netegen i tots els dies surten amb el seu bol als pobles del voltant a buscar les ofrenes dels fidels, que generalment consisteix amb arròs i vegetals.
Del llac Inle
Fem un recorregut en barca pel llac i quedo sorpresa de la forma que tenen de pescar. Han desenvolupat l’habilitat de remar amb un moviment circular del peu, alhora que manegen les xarxes de pescar amb les mans. Colpegen l’aigua amb els rems, intenten que els peixos vagin directes a la xarxa. Els peixos es mantenen vius en unes gàbies per portar-los al mercat.
Pugem fins al turó on hi ha el monestir Mai Thauk Taw Ya, són les onze del matí, l’hora de dinar, sona la campana i de sobte baixen per les escales tota una colla de monjos, alguns molt petits. Ens deixen entrar al menjador i veiem com dinen en silenci. És l’únic àpat que fan al dia que consisteix en un bol de sopa i arròs.
Al poble de Maothauk passem per davant d’una guarderia i les mestres ens conviden a entrar. Ens reben amb amabilitat, ens posem a cantar plegats, els nens em segueixen i m’imiten picant de mans. Hem passat una estona agradable.
D’ Amarapura
Visitem el Monestir Mahagandayon on viuen i estudien més de mil monjos. N’hi ha tants perquè la societat espera que els homes visquin en un monestir dues vegades a la vida: no hi ha cap temps pactat de permanència, entre els 5 i els 19 anys es fa la formació i poden marxar quan vulguin. Un cop ordenats als 20 anys es poden quedar per sempre, no es obligat. Cada dia una família és responsable d’oferir aliments a tots els monjos, ells surten en processó per recollir el menjar que els ofereixen.
De l’illa d’ Ava
Fem un passeig agradable amb un cotxe de cavalls per l’illa d’Ava, una de les antigues capitals de Myanmar, ara és un petit poble de bells paratges. Visitem diversos monestirs, com el de Bargayar construït amb més de 267 pilars de teca gegants.
De Mandalay
Un dels llocs més venerats de la zona és La Pagoda Kuthodaw amb les seves 729 lloses de marbre que corresponen a les pagines del Tripitaka, significa “les tres cistelles” o les “tres col·leccions” de textos sagrats budistes. Per aquest motiu l’han anomenat el llibre més gran del món.
Al costat de la carretera trobem unes monges que surten per demanar almoina, però no poden rebre menjar cuinat. Els ofereixen diners, arròs i tot tipus d’aliments que elles puguin cuinar. Els convents de monges procuren també un refugi a les joves sense recursos per sobreviure.
De Monywa
Anem a visitar la casa de l’avi al seu poble i ens mostra com viuen. Ens acullen i ens ensenyen la planta baixa on hi tenen la cuina i el lloc on mengen. Després pugem al pis de dalt on hi guarden els cereals per assecar.
De Bagan
Un dels llocs arqueològics més rics de l’Àsia, situat en una immensa vall a les ribes del riu Ayeyarwaddy famosa pel seu conjunt de Temples i Pagodes que van ser construïts entre els segles XI i XIII.
La pagoda daurada de Shwezigon, té uns nou cents anys antiguitat i brilla com un far en mig de la plana. Està situada a la riba del riu i és un dels quatre punts cardinals de Bagan. Té relíquies de Buda i es veu la campana daurada amb una alçada de gairebé cinquanta metres.
El temple d’Ananda que significa molt bonic, és un dels mes impressionants. A l’interior està rodejat de passadissos i acull quatre estàtues de budes de peu, cadascuna d’elles orientada cap a un punt cardinal. El seu aspecte de color daurat podria fer pensar que són de metall, però estan construïdes en fusta de teca massissa. Aquest Temple pot ser considerat com un museu en si mateix a causa de la quantitat d’expressions artístiques, que van ser utilitzades durant la seva construcció i ornamentació.
El Monestir tradicional Nat Htaung m’agrada i el trobo acollidor. És construït en fusta de teca al costat del riu, amb imatges de Buda i antigues escriptures.
De Yangon
Quedo admirada en veure el gran Buda reclinat a la Pagoda Chauk Htet Gyi. Es presenta relaxat totalment contrari al estil del Buda mort on el cap reposa en un coixí. La planta dels peus està gravada amb els famosos 108 lakshanas o atributs de Buda que el diferencien dels homes.
Conxita Tarruell Llonch 
Quines ganes de descobrir Myanmar que tinc després de llegir les teves aventures! 😉 Segueix publicant sobre els teus viatges ens agrada conèixer el món a través dels teus ulls!
Pau estic molt contenta de poder publicar aquests relats dels viatges i ha estat gràcies als teus consells i suport.
M’alegra que gaudeixis de les meves experiències viatgeres.
Grande Conchita !, magnífico trabajo de un recuerdo tan maravilloso. Gracias por hacernos partícipe, felicidades.
Gràcias a ti. por todo lo que compartimos en el viaje. Fue una gran experiencia conocer Myanmar!
El viatge a Myanmar va ser extraordinari, sempre el recordaré amb l’aprenentatge que varem fer sobre el món budista. El llac Inle el vàrem travessar per tots cantons i mai em vaig cansar de mirar-lo, fins i tot una mica més i caic al llac! us vaig donar un bon ensurt, per sort no em vaig fer gaire mal. Vam gaudir dels nens i nens de la guarderia cantant, sempre els portarem al cor!!
Rosa Pi Masvidal