Viatge a Armènia Pasqua 2019

Ja feia temps que volia fer el viatge a Armènia perquè hi havia diverses persones que m’havien proposat d’anar-hi. Des d’historiadors que feien rutes guiades per aprofundir en el país, fins als companys de l’UES, Unió Excursionista de Sabadell que organitzaven rutes per senders. Vaig llegir llibres, mirar pel·lícules i em vaig deixar portar per la música del duduk. He llegit històries de supervivents esfereïdores, que m’han fet descobrir el que va significar aquest genocidi i el dolor que va portar. He quedat esgarrifada dels disbarats que es poden arribar a fer, però a la vegada de la capacitat de supervivència i resistència del poble armeni. En van morir molts i altres es van haver d’exiliar, però ara gràcies als que viuen a la diàspora, han enviat ajudes econòmiques per poder reconstruir el país. Per fi ens decidim  amb la Rosa de marxar per Setmana Santa de 2019 per emprendre el viatge cap a Armènia.

M’emporto la maleta plena de vivències

 De Yerevan i voltants

La capital Yerevan, està ubicada a mil dos cents metres d’alçada i està rodejada de muntanyes nevades entre quatre i cinc mil metres. Explorem els racons amagats d’aquesta ciutat meravellosa. Edificis espectaculars, places ben arreglades, amples avingudes plenes de cafès, restaurants i botigues. A la plaça de la República davant el museu, hi ha unes fonts que cada dia fan un espectacle de llum i so.

Espectacle de llum i so. a les fonts de Yerevan

Visitem el museu Matenadarán, que en armeni vol dir biblioteca o dipòsit de llibres. És un tresor nacional, que representa la riquesa de la cultura i la història d’Armènia. Des de l’any 1959  emmagatzema uns disset mil manuscrits antics. És un dels dipòsits de manuscrits més grans del planeta, que conté documents antics no només d’Armènia sinó també d’arreu del món. La seva història es remunta al segle V, amb la  creació de l’alfabet armeni per Mesrop Mashtots l’any 405. A l’entrada hi ha una gran escultura que representa Mashtots i el seu deixeble Koryún.

Museu Matenadarán de manuscrits

Anem fins al lloc on s’ubica el Memorial de Tsitsernakaberd construït en memòria de les víctimes del Genocidi Armeni. Visitem el museu del Genocidi . per conèixer aquets fets de la història d’Armènia. He sortit molt remoguda i afectada de les barbaritats que es van fer, espero que no es torni a repetir mai més.

Memorial de Tsitsernakaberd

La Santa Seu d’Echmiadzín, és el centre de l’Església Apostòlica armènia i la seu del Catholicós de tots els armenis. Quan hi arribem hi ha molt ambient de famílies ben arreglades i les dones porten una corona al cap. Estan celebrant la festa de Rams, segueixen uns rituals una mica diferents dels nostres però amb molta devoció. L’Església armènia és apostòlica gràcies als apòstols Sant Tadeu i Bartolomeu.

Santa Seu d’Echmiadzín

L’església de Santa Hripsimé, està ubicada a sobre de la tomba de la màrtir,considerada una de les set meravelles d’Armènia. L’any 301 unes trenta set cristianes romanes guiades per l’Abadesa Gayané buscaven refugi a Armènia. L’emperador de Roma Dioclecià, fascinat per la bellesa de Hripsimé, les havia perseguit i en assabentar-se que estaven a Armènia, va demanar al rei Tiridates detenir-les. Però el rei armeni tampoc va poder resistir la bellesa d’ Hripsimé i li va proposar matrimoni. Com que la jove cristiana no va voler casar-se amb el rei pagà, llavors el rei va manar martiritzar a tota la comunitat de les cristianes. A partir de llavors els cristians armenis li tenen molta veneració

L’església de Santa Hripsimé

Visitem el jaciment arqueològic de Zvartnots on es troba un dels jaciments arqueològics més importants del país, l’any 642 van començar a construir la catedral que van consagrar als àngels del cel, que s’havien aparegut en somnis a Sant Gregori. Zvartnots va romandre en peu fins a finals del segle X que va ser derruït per un terratrèmol i fins l’any 1900 no es van reprendre la seva reconstrucció l. En els arcs hi ha imatges humanes que podien ser les signatures dels arquitectes i escultors. Les vistes dels voltants són espectaculars.

Jaciment arqueològic de Zvartnot

Dels monestirs

El complex monàstic de Gueghard, fou fundat al segle IV per Sant Gregori.  Inclou esglésies, capelles i mausoleus. És un dels monuments més famosos d’Armènia. El monestir havia estat anomenat originalment Ayrivank , que significa “monestir de la roca” perquè està parcialment excavada a la muntanya i vorejada per penya-segats. Està integrat en un paisatge d’una bellesa fascinant.

Complex monàstic de Gueghard

El monestir de  Khor Virap del segle VII està situat molt a prop de la muntanya bíblica de l’Ararat i al costat de Turquia. Aquest és un punt de confluència entre dues religions, Islam i Cristianisme. Grans extensions muntanyoses, valls exuberants, gorges impressionants i coves misterioses. Khor Virap vol dir “pou profund”. La importància de Khor Virap com a monestir i lloc de peregrinació es deu al fet que Sant Gregori l’il·luminador, el sant que va convertir a tota Armènia fou empresonat durant tretze anys a les catacumbes del monestir abans de curar al rei Tiridates III d’una malaltia. Un cop curat, el rei va aplanar el camí per a l’acceptació del cristianisme com a religió de l’estat armeni l’any 301, convertint-se en el primer país oficialment cristià del món.

Monestir de Khor Virap

Visitem l’espectacular complex monàstic de Noravank “monestir nou”. Va ser construït durant els segles XII-XIV, envoltat de muntanyes rogenques. És conegut per ser un scriptorium molt important, on els monjos copistes, copiaven, decoraven, enquadernaven i restauraven llibres. Està situat en una impressionant gola rocosa.

Complex monàstic de Noravank

En el cementiri medieval de Noraduz podem veure la concentració més gran d’Armènia, de khachkars «creu de pedra», és un dels símbols del cristianisme armeni. Són unes esteles en forma rectangular, a vegades arquejades, amb una o diverses creus tallades, acompanyades amb diversos ornaments: plantes, inscripcions, figures bíbliques i de sants

Cementiri medieval de Noraduz

Del Parc Nacional de Dilijan i voltants

Aquesta regió ha estat beneïda per la naturalesa amb densos boscos, un dels quals és el Parc Nacional de Dilijan que anomenen la Suïssa Armènia. El llac de Sevan, és el llac d’aigua dolça d’alta muntanya més gran d’Europa i Àsia. Abans que la intervenció humana canviés dramàticament aquest ecosistema, el llac tenia noranta cinc metres de profunditat i cobria un àrea de 1.360 quilometres quadrats. L’any 1933 el Soviet Suprem Armeni va començar a realitzar un pla  per baixar el nivell de l’estany i utilitzar aquesta aigua pel regadiu i l’obtenció d’energia hidroelèctrica, En l’espai de trenta anys va disminuir 19 i 20 metres de profunditat de l’estany. Hagués pogut ser un desastre ecològic, com de la magnitud del que va passar en el mar Aral,  però gràcies a que l’any 1953 va acabar l’era Stalinista, es van revisar a fons  el projecte i les seves conseqüències. A partir de llavors  es va crear el Comitè Sevan, amb la missió d’aixecar el nivell de l’aigua tant com fos possible, per altre banda les centrals hidroelèctriques van ser substituïdes per centrals elèctriques tèrmiques. Actualment el llac te una superfície de 1240 quilometres quadrats. Hem gaudit de les vistes espectaculars al voltant del llac.

El llac de Sevan

El monestir Sevanavank està situat a la península de Sevan, inicialment es trobava en una illa, però la caiguda del nivell de l’aigua va convertir l’indret en una península. Va ser fundat l’any 874 per la princesa Mariam Bagratouni a prop de la ciutat de Sevan a la costa nord-est. Era utilitzat per pelegrinatges i com a lloc d’exili pels nobles armenis que havien caigut en la desgracia. També va ser residència i caserna general del rei Ashot. Actualment les seves capelles pertanyent al Seminari Teològic situat en un nou edifici annex i a l’ altre banda hi ha la residencia d’estiu del president armeni.

Monestir Sevanavank

El complex monàstic de Goshavank es troba al cor del bosc de Dilijan i va ser fundat en el segle XII per l’acadèmic, legislador, clergue i mestre armeni Mkhitar Gosh. Entrem a l’església i trobem el sacerdot oficiant, un ajudant i un escolanet  que escampa l’encens. Els assistents només som nosaltres, es veu que fan un assaig de la celebració de dijous sant.

Complex monàstic de Goshavank

Del Lavash, el pa típic del país

Hem vist com preparen el pa armeni que anomenen Lavash. S’agafa farina de blat, aigua, sal i llevat natural. Després de treballar la massa es divideix en boles, que s’aixafen i s’estiren en lamines fines, sobre un motllo que s’assembla a un coixinet ovalat, llavors s’enganxen a les parets del forn  vertical tradicional de fang anomenat tonir.  Un cop cuit ens l’hem menjat i l’hem trobat boníssim.

Pa armeni que anomenen Lavash

De les festes religioses ortodoxes

Participem a les cerimònies de Pasqua a l’església de Santa Anna de Yereban. Han fet un rituals bastant semblants als nostres però amb uns matisos diferents. Hi havia una dotzena de celebrants molt joves i per part dels fidels molta devoció. Hem acabat fent una processó pel carrer. La nit de Pasqua els capellans i escolans han llegit les lectures amb uns cants preciosos, per uns moments em semblava que estiguéssim a Montserrat. L’Església estava plena a vessar i moltes persones amb espelmes enceses han seguit la celebració des de fora la plaça. Ha estat una vivència espiritual intensa.

Església de Santa Anna de Yereban

A mesura que m’he anat endinsant en el país m’ he apassiona’t  i m’he omplert de la seva cultura. Cada vegada em sento més propera al poble armeni, amable, acollidor i amb molta resiliència.

10 comments

  1. Gràcies Conxita per recordar aquest viatge on ens vam endinsar en la història d’Armènia, vam visitar zones de paisatges molt bonics, vam poder relacionar-nos amb gent del país, que ens van obrir les portes de casa seva. Tot i que la majoria d’armenis encara viuen a la diàspora, els que vam conèixer van ser molt acollidors. També ens vam sentir tristes en saber tot el dolor que havien passat els habitants d’aquest país i ens vam adonar que la majoria d’armenis són ben creients. Tot plegat molt enriquidor.
    Rosa Pi Masvidal

  2. Gràcies Conxita, per fer-nos recordar un país autèntic i amb una història que es palpa a cada pas. un ric patrimoni cultural i uns paisatges captivadors.
    Esther Güell

  3. Gràcies Conxita per fer-nos recordar un viatge tant enriquidor com va ser el d’Armenia
    Pedro Estévez

  4. Està molt bé recordar després d’un any un viatge molt interessant a un país curiós i desconegut per la majoria del públic. Va ser enriquidor, no només veure els seus monuments sino conèixer l’estil de vida d’un país marcat per molts esdeveniments històrics, bastants de caire tràgic . Sempre recordaré l’entrebanc fortuit que ens va permetre entrar en una casa d’una família local.
    Gràcies Conxita i a tots els participants.

  5. Moltes gràcies Hector! Em va agradar compartir amb vosaltres gran part d’aquest viatge. Tinc bon record del sopar amb danses populars . També vaig gaudir d’ estar a casa de la família . Quan vaig en un nou país m’agrada veure com viuen i compartir amb ells.

  6. En llegir aquestes línies sobre Armènia, he recordat de nou com em va impressionar l’esperit d’acolliment d’aquest poble, en veure que el sofriment del genocidi no els va replegar sobre sí mateixos, sinó que viuen la seva fe oberts al visitant, des d’un amor fraternal. Els armenis consideren a l’estranger com un missatger de Déu.
    ¡Gràcies, Conxita, per compartir les teves vivències d’aquest viatge!

    1. Moltes gràcies Julio! Estic d’acord amb tot el que dius sobre Armènia! Ha estat un regal poder fer aquest viatge i totes les experiències interessants que vàrem viure.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s