El pla del viatge per cap d’any era d’anar a Ghana, però quan ja ho teníem tot mig emparaulat, els de l’agencia ens van dir que s’havia de cancel·lar per un contratemps. Llavors ens van fer vàries propostes, i quan vaig veure Jordània, que em va connectar amb el viatge a Israel de l’any 1999, on no va ser possible fer l’extensió per conèixer aquest país, em fascinava tenir l’oportunitat d’anar-hi després de vint anys. Va coincidir que la Rosa també tenia interès per aquest país. Per fi podíem anar-hi, visitar Petra, una de les set meravelles del món, flotar en la Mar morta i caminar pel mig del desert de Wadi Rum.
M’emporto la maleta plena de vivències
D’Amman
Passegem per la capital de Jordània, és una ciutat de contrastos, amb cafès sofisticats, centres comercials lluents, carrerons estrets i sinuosos. Les paradetes a les places creant el seu ambient de mercats. A on el present conviu amb les restes arqueològiques del passat romà i omeia.
Des de les muralles de la ciutadella omeia admirem la ciutat d’Amman en els seus tres cents seixanta graus. Visitem el Museu Arqueològic, situat dins de la ciutadella o Jabal al-Qal’a que és el nom que rep en àrab, així com les restes del temple romà d’Hèrcules que corona un dels set turons d‘Amman.
Entrem a la mesquita d’Al- Hussein, la més antiga situada al centre de la ciutat on es respira molta pau. És una de les tres mesquites més importants d’Amman junt amb la del Rei Hussein, la més gran, i la del Rei Abdullah és la que té la cúpula de mosaic blau.
L’Amfiteatre romà va ser edificat en el segle II d.C amb capacitat per sis mil persones. L’estructura tenia tres trams de seients segons la categoria dels assistents. Està situat al costat dels mercats.
De Madaba
A l’Església ortodoxa de Sant Jordi veiem en el paviment que conserva un mosaic, una peça molt antiga realitzada el segle VI. És coneix com el mosaic o mapa de Madaba en el seu centre està representat Jerusalem. Malgrat sols queda intacte un terç del mapa, els arqueòlegs han pogut identificar els cent cinquanta llocs que apareixen, gracies a l’exacte representació dels elements naturals com el riu Jordà o la Mar Morta.
Del Mont Nebo
És la Muntanya on Moisès va veure la Terra promesa i on va morir, sense entrar mai en aquelles terres. Podem gaudir d’unes vistes espectaculars sobre la Depressió de la Mar Morta.
De la Mar Morta
És situada al punt més baix de la terra a quatre cents vuit metres sota el nivell del mar. El contingut de sal de la Mar Morta és de 350 grams per litre, unes deu vegades més al dels altres mars i oceans del món. Aquesta concentració salina, llegat d’anys d’evaporació contribueix a l’increïble flotabilitat de les seves aigües. Ho he pogut comprovar quan he fet un bany i l’aigua em sostenia mentre estava estirada. M’he untat tot el cos perquè les sals i el fang de la Mar Morta tenen propietats beneficioses i m’ha quedat la pell molt fina.
De Petra
Petra es troba a mig camí entre el golf d’Aqaba i la Mar Morta, a una altitud de 800 a 1.396 metres sobre el nivell del mar, al fons de la vall de la muntanyosa regió d’ Edom, a l’est de la vall d’Araba. Recorrem els múltiples punts d’interès que ofereix la misteriosa ciutat excavada la pedra sorrenca rosada, que els nabateus, pastors nòmades, van convertir en un centre caravaner i lloc d’abastament d’aigua. És un museu a l’ aire lliure de tres mil anys d’història de la humanitat, situat al fons de la muntanyosa vall de la regió d’ Edom
La Tomba dels Obeliscs està ubicada al camí d’entrada a Petra. Constitueix un bell monument i un exemple de la unió artística entre orient i occident. La tomba està coronada per quatre d’aquests obeliscs o nefesh, paraula semítica que significa alguna cosa com l’alè, ànima, persona, que coronen la part superior de la façana.
Entrem a Petra pel Siq i ens endinsem per aquest inexpugnable congost, un passadís que és una falla natural originada per forces tectòniques i més tard va ser erosionat per l’aigua. A les parets laterals hi ha les restes dels aqüeductes que antigament portaven l’aigua a la ciutat. L’estretor del Siq i els seus gran murs de pedra de més de cent metres d’alçada feien d’ell una entrada segura per les caravanes que portaven encens, teles i especies.
El Siq desemboca directament al Tresor o el Khanz, que ha estat immortalitzat en fotografies i en la pel·lícula “Indiana Jones i l’última creuada”. Va ser esculpida a les roques. Quan estic a davant sento una gran emoció de tanta bellesa i em deixo portar per la màgia d’aquest lloc que desprèn molta energia.
Al final de la ruta, la nostra guia Pilar, una gran coneixedora de la zona, ens dona la sorpresa de portar-nos en una cova, on hi ha excavades set tombes amagades. Només hi entrem uns quants del grup, ha estat un moment entranyable mentre observàvem els relleus gravats de serps a les parets. Quanta historia hi ha per descobrir, si les pedres poguessin parlar.
És l’últim dia de l’any i després del recorregut per Petra em sento cansada de caminar durant dos dies, però ha valgut la pena veure com canviava el reflex de la llum en els edificis segons si era matí, tarda o vespre. Estic satisfeta de l’encant d’aquesta ciutat única, situada en el cor de muntanyes de diferents colors i amb una arquitectura extraordinària que m’ha fascinat.
D’Al Beidha o Petita Petra
Anem fins Al Beidha o Petita Petra que es troba a uns deu quilòmetres al nord de Petra. Es creu que era un punt on les caravanes podien parar per descansar i fins tot fer els primers intercanvis de mercaderies. L’entrada és a través d’un estret congost amb tombes, similar però més petit, quan hi passo tinc una mica de fresca perquè no hi toca el sol. Enfilat en una cova hi ha un músic que fa sonar un instrument típic de la zona i una dona fila asseguda en unes escales. La Petita Petra està rodejada de penya-segats de roca blanca i es respira molta tranquil·litat
D’Aqaba
Durant molt temps va ser un encreuament de camins entre Àfrica, Europa i Àsia. Avui dia és una ciutat costanera vibrant, amb aproximadament uns tres cents dies de sol a l’any i una temperatura mitjana de vint i tres graus. Comencem l’any amb un bany al Mar Roig, enmig de famílies jordanes assegudes a la sorra de la platja.
De Wadi Rum
De bon mati anem amb camell pel desert. En pujar fa impressió perquè sembla que hagis de caure però un cop a dalt he pogut gaudir de les vistes i del silenci que es respira i em roba l’ànima. Per uns moments m’he sentit com si fos Lawrence d’Arabia.
Fem una ruta amb vehicles 4×4 per la part central de desert de Wadi Rum fins a la posta de sol. M’enfilo a dalt d’una muntanya de sorra i se m’enfonsen els peus, però en arribar a dalt la bellesa del desert em fascina.
Dormir en un campament al desert ha estat una experiència inoblidable. Em pensava que passaria fred, però les tendes estan molt ben condicionades. El sopar el prenem a sota un embalat i ens ofereixen carn de bé a la brasa i patates que han cuit a sota la sorra. Ho trobo boníssim!
D’ Ajloun
És un espectacular castell medieval, restaurat fa poc, meravellós exemple d’arquitectura i mètodes defensius. Dins la multitud de sales conservades ens traslladen a l’època dels creuats i la lluita per Jerusalem.
De Jerash
És la ciutat amb les ruïnes romanes més impactants i més ben conservades de l’Orient Mitjà, amb els seus temples de Zeus i Artemisa, els seus dos teatres romans molt ben conservats, vies columnates, plaça oval, calçada romana, arcs de triomf, hipòdrom.
L’Arc de Triomf es va construir en honor a l’emperador Adrià el segle I. Està situat al costat de l’ hipòdrom i és la porta principal de la ciutat.
El Temple d’Artemisa és més gran que el temple de Zeus, perquè era la deessa preferida pels ciutadans de Jerash i venerada pels habitants de la Decàpolis. Va ser construït el segle II d.C. Té dotze columnes que encara es conserven en peu. Observo que quan hi toca el sol agafa boniques tonalitats.
Jerash va ser un centre econòmic i social en les rutes comercials des de la península Aràbiga fins a Síria i la regió mediterrània. En el fòrum ens fem una fotografia amb tot el grup de viatgers amb els que hem tingut bona sintonia.
M’acomiado de Jordània al capvespre des de dalt d’un terrat davant de la Mesquita de Al-Hussein on un estel s’ha posat dalt del minaret. Mentre escolto el cant que crida a l’oració, veig els homes que entren a la sala gran i les dones a la petita on es respira espiritualitat i pau.
Conxita Tarruell Llonch 
Conxita, un resum complert i ben elaborat. M’encanta!
Anna estic contenta que t’hagi agradat. Vaig gaudir molt en aquest viatge, compartint experiències amb vosaltres
Com que no hi he pogut anar, he intentat fer-me una mica de gust arenisc i enlluernarme del paisatge tant ben descrit i que ens ho fas viure.Que puguis fer-ne molts.
Gràcies Mercè! Me n’alegro que hagis pogut fer un viatge virtual per aquestes terres
Conxita, sembla que fa molt de temps que vam compartir el viatge! Que n’ha passat de coses! M’ha agradat molt reviure’l al reportatge😘 una bona crònica. Aviat podràs fer una altra aventura, ànims!!!
Moltes gràcies Marta! Em vaig sentir molt a gust amb el grup de viatgers. Aquests dies m’ha anat molt bé escriure, perquè m’ha fet reviure el viatge a Jordània.