La pluja arriba a Sort amb les Veus del Mekong

Benvolguts, benvolgudes,

Malgrat la intensa pluja que ha coincidit amb l’inici de l’activitat no han estat pocs els valents que han pogut gaudir aquest vespre, en un espai ambientat amb ornaments dels països visitats, de l’experiència viatgera de Conxita Tarruell i Rosa Pi Masvidal que han plasmat en el seu llibre Les veus del Mekong: ens endinsem per Laos, Cambodja, Vietnam, Tailàndia i Myanmar (Tushita Edicions) que van acabar d’escriure el darrer estiu al Centre d’Art i Natura de Farrera.

Presentades per Núria Puig, que ha fet esment a la curiositat i la valoració del viatge com a eina de transformació personal com a factors que empenyen Conxita Tarruell a veure món i compartir-ne el resultat a la seva pàgina web conxitat.com i en llibres que, a diferència de la típica guia i recolzats en un important treball de documentació, volen posar de relleu el valor de l’experiència i el contacte amb les ètnies dels països que visiten, que al seu torn serveixen de matèria primera per als contes de Rosa Pi Masvidal que completen l’experiència lectora i que també et transporten al país visitat per mitjà de la ficció.

A Les veus del Mekong hi trobem els viatges que entre el 2018 i el 2019 les autores van realitzar pels països de l’antiga Indoxina creuats pel riu Mekong, és a dir Laos, Cambodja, Vietnam, Tailàndia i Myanmar, uns països l’activitat dels quals es fonamenta en la pesca i l’agricultura i la tradició budista, que es reflecteix en edificis i monuments espectaculars i una manera de ser singular de la qual van ser testimonis en els seus viatges en tren o les seves visites a mercats flotants i antics temples amb llegendàries estàtues de Buda.

Tot plegat ho pot copsar el lector en un complet reportatge fotogràfic a tot color amb què les autores van capturar moments de la seva estada a l’antiga Indoxina, imatges que també comparteixen en el seu bloc i xarxes socials (@conxiteia) i que en el futur seran la base de nous llibres dedicats a Jordània i Colòmbia, els seus darrers viatges. 

Rosendo Manrique