El motiu de viatjar a Colòmbia ha estat a través de la Gloria, que ha cuidat a la meva mare amb molt d’afecte, ens ha convidat a la Rosa i a mi a Cali per conèixer el seu país. Per altra banda el Xavier, company de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, que va viure un temps a Cali, m’ha posat en contacte amb el Padre Nacho per anar a conèixer la Fundació Bethel. He contactat amb el Jorge que viu a Bogotà, un amic que vaig conèixer fa vint-i cinc anys a París, i que va estar a casa meva per visitar Catalunya. Per últim la Diana, amiga colombiana de Sabadell, fa temps que no veu el seu germà Carlos, m’ha demanat que ens trobéssim amb ell a Bogotà. Un agraïment especial a tots aquests amics que m’han facilitat conèixer més a fons la vida dels colombians.
La capital de Colòmbia, situada a més 2600 metres d’alçada i envoltada de la serralada andina. Experimenta un creixement demogràfic imparable.
Centre històric
El barri de La Candelaria i el passeig pels seus carrers estrets amb cases colonials renovades i amb les façanes pintades per reconeguts artistes. Anem fins a la plaça del Chorro de Quevedo, un dels llocs on diuen que es va fundar la ciutat. Allà tastem la chicha, una beguda fermentada derivada del blat de moro.
El Mercat de la Concòrdia que està molt ben remodelat, la Lynda, la nostra guia, ens convida a un suc de fruita anomenat Chiflamicas, que consta de guanàbana, lulo i freijoa. El trobem boníssim!
El museu Botero, és gratuït i conté una nombrosa col·lecció d’obres cedides pel mateix Fernando Botero del seu fons particular, perquè vol promocionar la cultura i l’art entre els colombians.
El museu de l’Or, a on es troba la col·lecció d’orfebreria prehispànica més gran del món.
La plaça Bolívar està tancada, perquè estan preparant la presa de possessió del nou president pel dia 7 d’agost. Seguim per la carrera sèptima, un carrer on hi ha molt ambient amb paradetes i músics.
El Parque 93
La retrobada amb el Jorge, que ens convida a sopar al restaurant Crepres y Waffles. És una empresa que fa quaranta anys que genera ocupació per a les dones colombianes, que són el motor de la companyia. Passem una agradable vetllada posant-nos al dia després de tants anys que fa que no ens veiem. El Parque 93 és un lloc acollidor on hi ha espais a l’aire lliure per reunir-se les famílies i els amics.
Montserrate
La vista de la ciutat de Bogotà de més de tres mil metres d’alçada. Ens trobem amb el Carlos, que ens acompanya i pugem al funicular de Montserrate. Quan arribem sentim per tot el recinte els cants de la missa acompanyats amb guitarres.
La bonica capilla que es troba entrant a l’esquerra de l’església, amb la imatge de la verge de Montserrate. M’emociono al veure-la ja que és igual a la nostra Moreneta catalana. A l’altar principal hi trobem molts peregrins que resen amb devoció davant la imatge del Señor Caído.
El mirador des d’on contemplem la gran ciutat. Conversem amb el Carlos de les diferencies entre les cultures catalana i colombiana, que coneix bé, ja que va estudiar uns anys a Catalunya.
La zona Rosa
La Chula, un local d’oci de la zona més moderna i chic de la ciutat, decorat amb elegància. Aquí veiem un espectacle de Mariachis en un escenari, situat davant d’una pantalla gegant on van sortint imatges de mandales multicolor mentre actuen. El grup està integrat per una dotzena de músics que toquen una gran diversitat d’instruments, més tres cantants. Ens hi sentim molt a gust. És un bon final de la nostra estada a Bogotà.
De Zipaquirá m’emporto
La Catedral de Sal, construïda dins una mina de sal a dos cents metres de profunditat. Quan entrem caminem per un passadís fosc, on a banda i banda hi ha representats els catorze passos del viacrucis amb figures excavades a les parets.
La gran cúpula de la catedral, on gaudim d’un muntatge de llum i so reflectit a l’absis. És una obra que m’ha impressionat per la seva gran magnitud.
De Villa de Leyva m’emporto
L’ambient de la plaça major, que és de les més grans de tot Colòmbia. Està plena a vessar de famílies que celebren amb alegria, música i ball la festa de la Verge del Carme, patrona dels conductors i camperols.
Les danses típiques del país que amenitzen la festa. Pels carrers del voltant circulen camions i cotxes guarnits amb globus blaus i blancs, mentre toquen el clàxon. Ha estat un plaer passejar pels carrerons empedrats i mirar les boniques cases colonials amb les seves balconades de fusta plenes de geranis. L’entorn natural afegeix bellesa a la Villa de Leyva.
El claustre del monestir Ecce Homo fundat pels dominics l’any 1620. Està situat a tretze quilòmetres de Villa de Leyva. El visitem amb la Carmen i el William.
Del Quindío m’emporto
Tour cafetero
La RECUCA, REcorregut CUltura CAfetera. El Sebastian ens parla del procés de l’elaboració del cafè de forma teòrica fa alguna broma amb picaresca.
La representació teatral del que ens han explicat. Ens donen unes disfresses de chapoleras i de recol·lectors.
L’experiència de recollir grans de cafè en una plantació. Ens paguen amb un bitllet simbòlic de mig chimbo. En el descans ens serveixen per beure sirope de llimona i de panela, tal com és costum d’oferir als treballadors.
Ruta amb Willy
El recorregut en 4X4 anomenat Willy per una carretera selvàtica amb forts pendents. Estem dretes i ens agafem fort a la barra del cotxe durant les pujades i baixades de la ruta, mentre el vent ens ve de cara. Passem pels municipis cafeters de Córdoba i Pijao, cadascun amb el seu encant.
La Finca típica de cafè de Los Aperos on fem estada. El José, conductor del Willy, ens porta junt amb el guia Jesús.
Valle de Cocora
L’excursió pel camí rodejat de palmeres de cera gegants que poden arribar fins a vuitanta metres d’alçada.
Els passeig fins el mirador de la reserva natural del Valle de Cocora. M’estiro sobre el tronc caigut d’una palmera i sento la seva energia. Al final del recorregut gaudim mentre contemplem el vol del gran còndor. Un lloc preciós!
Filandia
Les cases colonials pintades de colors vius i les botigues d’artesanies, elaborades per persones de les ètnies dels voltants.
La meravellosa panoràmica de les muntanyes de l’entorn que observo des del mirador.
Finca de cafè Donde Laurita
El dinar en una antiga finca de cafè anomenada Donde Laurita. És un lloc molt agradable. Conserva el decorat tal com era abans. Ens han servit bandeja paisa i truita de riu salmonada. Ho compartim amb el Jesús i l’Alirio, els quals ens han acompanyat durant tota la ruta. S’ha creat uns bona sintonia entre nosaltres.
Salento
L’alegria, els colors i la festa d’aquest poble, un dels més antics de Quindío. Passegem pel carrer principal que acaba amb una escalinata fins arribar al Mirador de la Cruz. Està ple de botigues molt concorregudes.
De Cali m’emporto
La casa familiar de la Gloria
La càlida acollida a casa de la Marina, germana de la Gloria. Tots viuen en un mateix edifici però cadascú té el seu espai.
El riu Pance
El bany en aquest lloc popular i molt concorregut on hi van les famílies de Cali. El riu té poc cabal però ens estirem i l’aigua ens cobreix.
El Xampú colombià que es una beguda tradicional que consta de suc de lulos, pinya picada, blat de moro, fulles de taronja, panela, canyella i claus d’olor. És refrescant. Després tastem les Obleas que estan fetes de pa d’àngel, a dins porten formatge, llet condensada i melmelada de gerds.
Fundació Bethel
Les converses amb el Padre Nacho i el Professor Libardo que ens parlen de la fundació Bethel i el dia de l’amor. Ha estat molt enriquidor tot el que ens han explicat sobre les accions socials que duen a terme amb els indigents, aportant aliments, acollida i amor.
Centre històric
L’Ermita, església emblemàtica de la ciutat on participem a la missa amb cants alegres.
La visita pel casc antic, la catedral i la plaça de la governació plena de coloms.
El mercat de venda ambulant. Tothom crida a veus per vendre el seu producte. Comprem chontaduro, una fruita tropical de color taronja. Hi ha molt ambient amb música i gent que passeja.
L’ autèntic cafè colombià que prenem després d’un bon dinar amb la Gloria i la Marina.
Aprendre a ballar salsa i practicar en una sala de festa amb tota la colla. Quina alegria! Ens han tractat molt bé. Són una família encantadora.
De Cartagena de Indias m’emporto
La ciutat de la costa caribenya amb el centre històric millor conservat de Sud-Amèrica, situada al nord del país.
L’Índia Catalina que va ser la traductora i la concubina de Pedro de Heredia, fundador de la ciutat. Se’ns acosta Dominga una palenquera i ens parla que la seva vida és dura, ja que per guanyar una mica de diners ve cada dia de Palenque situat a una hora i mitja d’aquí.
Convent de la Popa
Les vistes de tota Cartagena des del turó més alt de la ciutat, on visitem el convent dels Agustins Santa Cruz de la Popa.
Les muralles
El passeig per sobre les muralles, des d’on per una banda contemplem el blau intens del mar i per l’altre les cases colonials tan ben conservades.
Casc antic
El sensual ambient festiu de la nit pels carrerons colonials de la ciutat i la màgia de la seva història. Sembla que estiguem en una altra època. Entrem per la Torre del Rellotge, passem per la plaça de la Catedral i arribem fins a l’església Sant Pere Claver, en honor al monjo que li ha donat el nom, conegut com a defensor dels esclaus.
La Chiva
L’autobús obert, sense vidres, decorat de colors vius, que es converteix en una sala de festa ambulant.
La gresca de la festa en que tothom hi participa. L’animador ens explica els llocs per on passem, posa música i ens convida a ballar.
De Palenque m’emporto
La ruta a Sant Basilio de Palenque, situat a setanta quilomètres de Cartagena. Ens aturem a dinar amb l’Amauri i la seva dona Elida Rosa, al restaurant Los Chicharrones de Turbaco, un lloc molt popular.
El poble que ha conservat millor l’herència dels cimarrons, esclaus negres rebels, que fugien cap a llocs on esperaven no ser capturats. Danilo el responsable de Paleotour que promociona l’ecoturisme, ens explica que la llengua palenquera, la música, els ritus i la medicina tradicional són pilars de la seva cultura. L’any 2005 va ser declarat Patrimoni Oral Immaterial de la Humanitat.
La visita a casa del music Rafael Cassiani, que va morir fa poc, va ser director del grup Tabalá. El seu fill ens mostra els diversos instruments. En tot el poble es respira ambient de música.
De l’illa de Barú m’emporto
La platja de sorra blanca del Parc Nacional Corales del Rosario, al sud-est de la badia de Cartagena, on es concentra una gran formació d’esculls de coralls. Mentre nedo, sento que em fan pessigolles les algues.
Ruta de Cartagena a Santa Marta
Barranquilla, la ciutat on el Manuel ens mostra el monument La Finestra del món. Veiem el tram final del riu Magdalena que recorre tot el país fins a la desembocadura de Bocas de Ceniza.
De Santa Marta m’emporto
La posta de sol al mar
El port de la ciutat costera més antiga de Colòmbia, a recer de la serralada de Sierra Nevada.
La Liliana, guia que ens parla de Rodrigo de Bastidas el fundador de Santa Marta. Està molt ben considerat perquè va donar respecte i afecte als indígenes.
El Parque de los novios
L’ambient de gent que passeja i els músics de carrer de cada cantonada al. Ho passem molt bé!
Del Parc Tayrona m’emporto
La diversitat de paisatges de les muntanyes i del mar, d’una de les reserves ecològiques més important de Colòmbia.
Ruta a peu per les muntanyes
La caminada per boscos selvàtics. A mig camí ens trobem amb els indígenes kogui, grup ètnic que viu a la Sierra Nevada de Santa Marta. Baixen cada dia de la muntanya, per vendre les seves artesanies. Passem per miradors i contemplem diverses platges fins arribar a la de Cabo San Juan on ens banyem i descansem.
Snorkel al Carib
L’amabilitat del Christian que em guia pel mar fins el lloc on practico snorkel.
La sorpresa de veure una gran varietat de peixos tropicals de totes mides i colors, a la platja del Puerto on practico snorkel.
Recorregut en llanxa
L’experiència de navegar en una petita llanxa on ens hi encabim més de vint persones. El mar està agitat, passem moments d’angoixa en veure les altes onades. Quedem xopes d’aigua i tenim por que bolqui la barca. Per altra banda, ens compensa el bell paisatge de les muntanyes del Tayrona que arriben fins al mar.
Taganga
El capvespre al poble de Taganga quan arriben les barques dels pescadors. Pels carrers hi ha molta animació de famílies que passegen pel port.
Platja badia Concha
El passeig amb l’Alex que ens acompanya a la Playa Concha, com que ha acabat de ploure les plantes estan brillants. Comencen a sortir els crancs dels seus caus. Que bonics amb els colors vius!
El bany enmig de la badia mentre les gotes de la pluja van caient al mar com perles de plata i ens fan massatges a l’esquena.
Els peixos de colors vius i la gran diversitat coralls que contemplo a través de les ulleres de Careteo. Ha estat una gran experiència!
Dels Colombians m’emporto
L’hospitalitat que m’han fet sentir com a casa. L’alegria que m’encomanen. La música que m’anima i que escolto per tot arreu. El ritme de salsa que em convida a ballar. La seva manera de veure les coses en positiu. Els portaré sempre al meu cor.
Conxita Tarruell Llonch 
Espectacular ¡¡¡el recorrido ha sido maravilloso, de una sutil explicación, siento como si en realidad estuviera allí también compartiendo con ustedes,y me sentí emocionada al ver allí a mi Carlos muchas gracias por tan bellas palabras, ¡¡¡
Moltes gràcies per les teves paraules. M’ alegro que t’hagi agradat i que amb la lectura t’hagis transportat a Colòmbia. Una forta abraçada
Viatges que omplen el cor i l’ànima amb emocions i sentiments per compartir. Un país ple d’encants, d’història, de reptes, de complicitats… amb una cultura que corprèn i uns costums que apassionen. Muntanya i mar es troben per oferir-nos el millor. Gràcies per compatir.
Rosa Maria, molt d’acord que els viatges omplen i transformen. Es enriquidor compartir experiències viatgeres. Agraïment per les teves paraules.
Quin viatje més bonic, Conxita!!! I totalmrent d’acord del que comentes dels colombians… emcara que Jo només he estat a un 5% del que expliiques…
Gràcies Lluïsa! Els colombians són encantadors. Espero que puguis tornar a Colòmbia.
Que xulo aquest viatge, quantes vivències!!! Un resum que ajuda de forma molt clara a conèixer una mica aquest país. Molt ben explicat i documentat amb les imatges. Moltes felicitats i gràcies per compartir-ho!
Assumpció, gràcies per les teves paraules de valoració de la lectura del viatge a Colòmbia.
Nou país, noves experiències, mateixes viatgeres, mateix esperit.
No Paris, no us atureu, poc a poc , el món quedarà petit per vosaltres.
Felicitats.
Josep Maria, gràcies per donar-nos suport en la lectura dels llibres dels nostres viatges. Una gran abraçada
No tengo palabras para describir tantas emociones juntas ver las fotos a mi hermano compartiendo un pedacito de nosotros es pfff indescriptible, transportar tu mente tu corazón y alma a la tierra que te vio nacer y crecer!!! Alegría infinita que te hayas estado como en casa un abrazo enorme 💜 🤗
Diana m’alegra molt que t’agradi el que he escrit sobre Colòmbia! Quan vulguis podem mirar juntes l’àlbum de fotos del viatge.
La teva manera de d’escriure els indret visitats, siguin barris, places,mercats, carrers amb encant especial, de grans ciutats o poblets,així com la manera tan teva de emfatitzar amb tot tipus de persones de cada lloc visitat, ha fet que la lectura del resum m’agi resultat entretinguda, amb ganes de endinsar-me als capítols següent i sobretot com si fessis de guia del lloc, però desde el sofà de casa. Gracies i fins el proper….
Moltes gràcies Joan pel teu comentari i per fer-me suport en les presentacions. M’animes a continuar escrivint sobre les meves experiències en un nou llibre. Una abraçada
Us felicito per aquest esplèndid viatge a Colòmbia. Transmeteu una alegre vitalitat, entusiasme i interès per conèixer aquest poble, la seva cultura i les seves curiositats. Amb aquest testimoni comuniqueu que pertanyem a una sola família humana i que arreu trobeu amabilitat i hospitalitat.
Moltes Felicitats per haver pogut fer aquest viatge!! Teresa Garriga
Moltes gràcies Teresa! Si tens tota la raó pertanyem a una sola família humana. Aquest viatge a Colòmbia ha estat una gran experiència. Conxita
Conxita està clar aquest fantàstic viatge, em trobo trepitjant Colòmbia i si això no és possible, cap problema, ja tindrem el teu llibre per gaudir d’aquest país que t’ha emocionat tant. Doncs ho expliques tant i tant bé, resumit amb gràcia com tu tan bé saps fer-ho, que ja espero tinguis el teu nou llibre de viatges escrit per ser la primera de comprar-lo i gaudir-lo. Gràcies!! Rosina Cabanas.
Rosina, estic molt agraïda per les teves paraules. Me n’alegro que t’agradin els meus llibres. Desitjo de tot cor que mes endavant es publiqui el llibre sobre Colòmbia.
Cunxi, m’ha agradat molt aquest resum. Un gran viatge i una manera de fer-nos veure un bonic país que amb el que ens expliquen el dia a dia les grans cadenes d’informació no s’assembla de res.
Enhorabona per el viatge i per saber resumir i compartir aquesta bonica experiència
Moltes gràcies Sunsi! Me n’alegro que t’hagi agradat. Aquest resum és la base del nou llibre que estic escrivint sobre aquest país que val la pena conèixer, sobretot per la seva gent i pels paisatges espectaculars.
Que bonic tot el que ensenyes i exliques de Colombia, un país per mí desconegut i que a través dels teus comentaris es fa una mica mes proper. Aconsegueixes fer venir ganes d’anar-hi. Enhorabona pel viatge i gràcies per compartir-ho.
Roser moltes gràcies pel teu comentari! Colòmbia és un país fantàstic! Animat anar-hi.
Molt ben explicat tot el que has vist i fet Colòmbia. Un pais desconegut per a molts, es important el que fas, la gent, hauria de saber mes de tots els qui formem part del món, potser el respecta i la estimació farien UN MÓN MILLOR. ET FELICITO, no deixis se fer el que fas.
Mercè moltes gràcies pel teu comentari i per animar-me a continuar escrivint. Conèixer altres paisos m’ajuda a ser més tolerant i m’enriqueix.
Conxita,
Això no es un resum del viatge, es una passada! M’has fet venir ganes d’anar-hi.
Gràcies!
Núria m’alegro que el relat del viatge t’hagi motivat anar-hi. És un país encantador i els colombians molt acollidors.
Conxita, quin viatge més autèntic! Colòmbia és un país al que hi tornaria mil vegades. La gent, el paisatge, el menjar, el Carib… que xulo veure a través de la teva experiència com has gaudit d’aquest país, sovint molt estigmatitzat!
Elia moltes gràcies, me n’alegro que t’hagi agradat! Estic d’acord amb tu. Colòmbia és un país que hi tornaria, m’he sentit com a casa. M’han encantat els paisatges i la seva gent.
Quin viatge més interessant! Es d’admirar la teva passió i capacitat de comunicar les vivencies viatgeres!! Gràcies per compartir-ho!! Felicitacions i per molts viatges!!
Montse, moltes gràcies per les teves paraules! Me n’alegro que t’hagi agradat.
Unes explicacions molt interessants i unes fotos que et porten al país. Fa venir ganes d’anar a Colòmbia!