Hi ha viatges que continuen molt després de tornar a casa. Perduren en les imatges, en les persones que hem conegut i en les preguntes que ens acompanyen. I, de vegades, es converteixen en un llibre que permet als altres compartir aquella descoberta. És el cas de Viatge del Caucas als Balcans, de Conxita Tarruell i Llonch, amb tres contes de Rosa Pi Masvidal, publicat per Tushita Edicions.
La presentació ha estat una invitació a recórrer aquests territoris de la mà de dues escriptores que comparteixen la curiositat pel món i l’expressen amb veu pròpia. Enric Soler, editor de Tushita, ha obert l’acte parlant del pròleg i de les diferents veus que conflueixen en el llibre. També ha destacat les il·lustracions d’Agustí Bartolomé, amb aportacions d’Anna Sallés, que acompanyen el recorregut i hi afegeixen una mirada artística. La paraula i el dibuix comparteixen així les pàgines d’una obra que convida a aturar-se, observar i descobrir.
Per a la Conxita, viatjar és una vivència transformadora: deixar-se impressionar pel que es descobreix i permetre que aquella experiència ens canviï. En la Rosa, la descoberta passa també per observar, situar-se i comprendre; després, tot aquest pòsit es transforma en conte. Al llarg de la presentació hem pogut veure com dialoguen aquestes dues mirades: la crònica del camí recorregut i la ficció que neix d’allò que ha deixat empremta. Després dels agraïments de la Conxita, els mapes i les fotografies ens han acostar a Armènia. Yerevan, els monestirs medievals, el llac Sevan, el pa lavash i la presència imponent del mont Ararat han anat dibuixant un país on paisatge, espiritualitat i memòria estan profundament units. També hi han estat presents el genocidi i la diàspora armènia, imprescindibles per acostar-se a la història i a les ferides del seu poble. En parlar-ne, es fa evident el vincle que les autores han establert amb aquesta terra. Una estimació nascuda d’escoltar i de voler entendre, que dona al relat una proximitat especial. El conte de la Rosa Els avantpassats armenis, en què un noi a Marsella recorda la vida del seu avi exiliat d’Armènia, trasllada aquella història col·lectiva a una escala íntima: la memòria familiar, les arrels i tot allò que una generació transmet a la següent.
El recorregut ha continuat per Geòrgia. A través de les imatges i les explicacions han passejat per Tbilissi, han descobert monestirs entre muntanyes i han arribat als petits pobles de Svanètia, amb les seves característiques torres de pedra. Gergeti, Alaverdi, Sapara, Kutaisi o Ushguli van apareixent com a etapes d’una experiència plena de contrastos. Les autores han evocat l’acolliment de la gent, el menjar, la singularitat de la llengua i les tradicions religioses que han conegut de prop. Els costums a l’hora d’entrar a les esglésies o la participació en celebracions ortodoxes han aportat al viatge aquells detalls que només es retenen quan s’observa amb atenció. I, al costat dels grans paisatges, també hi ha espai per a la vida quotidiana: els animals que circulen lliurement pels carrers han trobat la seva expressió literària en el conte La vaca de Svanètia.
Després han arribat als Balcans: Macedònia del Nord, Albània, Montenegro, Kosovo i Sèrbia. El canyó de Matka, el llac d’Ohrid, el pont de pedra de Skopje, les fortaleses albaneses o els carrers de Tirana ens han conduit per una successió de paisatges i de realitats diverses. A Montenegro, Perast, Kotor i el llac Skadar han posar a la pantalla la bellesa de l’aigua i de les poblacions que hi viuen a tocar. A Kosovo, els memorials de les víctimes de la guerra han tornat a situar la memòria al centre del viatge. El patrimoni religiós, el patriarcat de Peć i la visita a Pristina han donat peu a parlar també de la convivència entre religions. A Sèrbia, les transformacions de Belgrad i la navegació pel Danubi i el Sava completen un recorregut per territoris on la bellesa conviu amb les petjades d’una història sovint dolorosa. La Rosa ha tancat el seu itinerari literari amb la badia de Kotor. Els seus contes, introduïts després de situar-nos en els llocs que l’ han inspirat, obren una altra porta als països visitats: la de les vides imaginades que ens ajuden a sentir més a prop una realitat.
Al llarg de l’acte, la Conxita i la Rosa han compartit molt més que records de viatge. Han transmetre una manera de mirar: amb curiositat, respecte i disposició a deixar-se sorprendre. La Conxita conserva i ordena l’experiència viscuda; la Rosa en recull ressons i els dona forma narrativa. En aquesta complicitat, cadascuna manté la seva veu i ofereix al lector una manera diferent d’entrar en el mateix paisatge.
He sortir de la presentació amb ganes de llegir el llibre i de continuar el recorregut amb més calma. Perquè darrera de cada fotografia i de cada nom al mapa s’hi intueixen converses, emocions i descobertes que encara tenen molt per explicar. La Conxita i la Rosa han tingut la generositat de posar-les per escrit. Ara ens toca als lectors obrir el llibre i deixar-nos acompanyar.
Agustí Bartolomé, autor del text i les fotografies
Més enllà del paisatge
L’inici de la presentació ha estat molt emotiu. Han arribat els nets de la Conxita, a qui estava esperant, i les seves primeres paraules han estat pel seu net Blai a qui ha dedicat el llibre. Li ha llegit la dedicatòria mentre la seva neta Ona mirava el llibre d’Indoxina que li va dedicar quan era petita.
L’Enric ha començat la presentació preguntant-se com és que al nostre país la literatura de viatge no atreu tant com en altres països. Potser pel tipus de llibres que es publiquen? Ell, com a editor, està convençut que els de la Conxita es llegiran. Potser perquè la diferència rau en la manera com les autores s’impliquen en allò que expliquen. No es tracta únicament de descriure un lloc o narrar una experiència, sinó de transmetre una mirada personal, unes emocions i unes reflexions. D’aquesta manera, el lector no només acompanya l’autora en el seu recorregut, sinó que també pot interpretar-lo des de la seva pròpia experiència i extreure’n les seves pròpies conclusions.
Després, la Conxita ens ha agraït als col·laboradors, l’Agustí i l’Anna, la nostra aportació al llibre. També a l’Assumpta, la seva ajuda. Com sempre, l’audiovisual fantàstic, gràcies a la Núria Crespo, que hi té molta mà a muntar-los. La Rosa ens ha parlat del seu conte d’Armènia i del que li va copsar d’aquest viatge. Quan surt la foto del Ghazi, ens parla del fet que es van conèixer al Líban, d’on és ell, i el retrobament a Geòrgia els va fer molta il·lusió. També ens han parlat de Montenegro, i del magnífic paisatge de la badia de Kotor, de Kosovo i d’Albània, de la capital de Macedònia del Nord i la visita final a Sèrbia.
L’Agustí Bartolomé, il·lustrador i promotor del Fòrum Creatiu de Sabadell, ha presentat el nou llibre sobre migració: Som d’aquí, som d’allà.
Ha estat una presentació molt amena, amb un públic molt atent a totes les explicacions de la Conxita i la Rosa. També han rigut amb les anècdotes que han explicat.
Anna Sallés autora del text i les fotografies
