Feia temps que tenia el desig de fer una experiència més intensa i llarga que les rutes solidàries. Em va sortir l’oportunitat de fer de responsable d’un projecte d’intercanvi amb les Escoles i les comunitats de Dos Rios i Rio Zeleste de Costa Rica. Era un gran repte per a mi i vam formar un grup de quatre professionals de l’àmbit de l’educació, el treball social i la sanitat: la Núria, la Conxita, la Marisa i la Margarita que, molt il·lusionades, vam començar a preparar el projecte.
Projecte comunitat Dos Rios
1. Acollida del Wilbert i presentació de la comunitat
Després de tant de temps preparant el projecte d’intercanvi amb el Wilbert, per fi ha arribat el dia que s’ha fet realitat el meu somni. Arribem a Curubanda Lodge, on el Wilbert ens acull molt bé. Entre tots definim els tres objectius principals del programa que desenvoluparem a l’Escola i al Colegio de Dos Rios:
1. Intercanvi pedagògic amb els i les mestres 2. Participació en les activitats de classe 3. Elaboració d’un informe valorant el treball realitzat amb l’escola i amb la comunitat, que enviarem posteriorment.
En Wilbert ens explica que la comunitat de Dos Rios és un petit poble amb 320 habitants, amb 80 famílies amb baixos recursos, que es dedica a la ramaderia i a l’agricultura. Està envoltat pel corredor biològic dels volcans Rincon – Cacau, que protegeix la fauna i la flora. Una vegada a la setmana hi va el metge i el capellà cada 15 dies. L’escola primària té uns setanta alumnes i la secundària un centenar.
En coincidir amb la celebració de l’acte cívic de l’Annexió del partit de Nicoya, he tingut l’oportunitat de conèixer les tradicions Guanacasteques i la seva història.
L’acte a l’escola ha consistit en l’entrada de la bandera, tots drets, mà dreta al pit, cantant l’himne; els nens i nenes ens han fet balls típics i seguidament el director ens ha fet l’explicació de la història de Nicoya, mentre anava senyalant objectes i menjars típics exposats. Llavors s’ha fet un concurs de bombes, que són uns refranys que es diuen per les festes de Guanacaste:“Las muchachas de hoy en día, son como la marimba,
no tienen ni quince años y andan con la gran timba.”
3. Escola petita i senzilla: participem a Kinder i fem dramatitzacions
És una escola amb quatre classes, el menjador, la caseta del mestre i el Kinder (parvulari). He constatat que hi ha bon ambient entre els mestres i les mestres, però no n’hi ha cap que resideixi a la mateixa comunitat. Col·laborem amb les mestres en les diferents activitats i preparem una representació amb els alumnes per l’últim dia, on tothom hi participa fent disfresses, decorats etc…A la festa hi venen les mares i s’acaba amb grans aplaudiments, mentre es reparteixen globus de colors. Ens dediquen unes danses i m’emociono i dono les gràcies per tot el que hem compartit durant aquests dies tan intensos de vivències.
4. Institut o Colegio: gran festa de benvinguda i dinàmiques de grup
Acull alumnes de setè a onzè. Un bus escolar gratuït els facilita que puguin venir de diferents comunitats i assentaments. Alguns dels alumnes han de matinar molt per ajudar al treball del camp abans d’anar a l’escola. En sortir i a les hores lliures, l’única activitat que hi ha al poble són les màquines escurabutxaques. Les condicions laborals dels mestres són insuficients degut al retard del salari i al poc recolzament per part del departament d’educació. Ens organitzen una gran festa de benvinguda i un grup d’alumnes fa una representació. Ens demanen treballar sobretot el tema de la sexualitat. Estan preocupats per la quantitat d’embarassos d’adolescents que es troben en el Colegio És una mica difícil de tractar, ja que moltes vegades tenen vergonya, però mitjançant dinàmiques de grup aconseguim que expressin els seus sentiments.
5. Convivència: a casa del mestre, al poble i als autobusos
La casa és un espai reduït que compartim amb tres mestres més. Amb elles compartim inquietuds i il·lusions. Em sento molt propera a elles.
Vaig al forn de pa on la Sabina m’ensenya l’obrador. A l’església escolto un petit grup de música portat per dues monges. Observo l’arc de Sant Martí. Mentre es va fent fosc i s’encenen els llums de les cases, van sortint tots els nens i nenes a saludar-nos i a presentar-nos els seus pares. La Leidy, la cuinera de l’escola, ens convida a sopar. M’hi he trobat molt a gust, com si estigués a casa meva.
Decidim anar a Liberia a comprar material per l’escola. Està a 55 Km, però el viatge en bus dura tres hores, perquè gran part del camí és pista de terra .
6. Natura salvatge, diversitat de fauna, gaudi dels sentits
Anem a unes fonts d’aigües termals de color blau. He descobert noves flors exòtiques al jardí dels voltants de Curubanda.
Vaig a conèixer un zoo on acullen animals que troben pel bosc, perduts o ferits. En el volcà Rincón de la Vieja he observat que saltava d’una banda a l’altre un pisote, que és com una mona amb el morro punxegut. També veig un pavó volador i una tijereta, que és un ocell que quan vola té forma de tisores. Fem una excursió a cavall pel parc de Ricón de la Vieja que no oblidaré mai.
7. Convivència, intercanvi, rebombori d’emocions
És una experiència que ens ha ajudat a ser més tolerants i respectuosos amb els altres.
M’emporto al cor el record de moltes persones amb qui he compartit el mateix sostre: xerrant, menjant, rient i fins i tot plorant. Marxo amb la bossa plena de vivències, records i nous amics.
M’he enriquit de tantes coses! Recordo: les mirades transparents dels infants amb qui he compartit el dia a dia, els moments de comiat amb les mestres de l’escola amb una abraçada càlida i entranyable. A partir d’ara hi haurà un llaç que unirà Catalunya i Costa Rica.
Projecte de quatre comunitats de Rio Zeleste
1. L’Alex engrescat en el projecte
Comencem una nova etapa amb l’Alex, que és el líder de la comunitat del Pilon, que vol promoure el turisme a la zona del parc natural del volcà Tenorio, on hi ha el Rio Zeleste. A l’Alex li interessa el turisme comunitari com una fortalesa, no com una amenaça. Està engrescat en el projecte, perquè creu molt en l’intercanvi, doncs considera que ell ha après molt dels viatgers.
2. Pilon de Bijagua: l’escola, la cabana i animals perillosos
Escola amb pocs recursos econòmics. Els alumnes ens reben amb un vers de benvinguda. La Eliet, una mestra motivada i amb gran disposició a col·laborar, ens explica que l’escola la porta ella sola. Amb els petits fem cançons, danses i jocs i amb els grans treballem els valors.
La cabana on visc és de fusta, molt senzilla, a vegades no hi ha ni llum ni aigua. Està situada dalt d’un turó. Em sento amb plena harmonia amb la natura.
Un dia, quan entro a la cabana, obro el llum i el primer que veig és un escorpí a sobre el llit i un altre al lavabo. Sort que el pare de l’Alex puja amb un gran ganivet i els mata. Quin descans! L’endemà, enmig d’un reguerol d’un camí estret, surt el cap triangular d’una serp groga amb taques negres. És una Terciopelo que pot arribar a fer dos metres i mig. És una de les serps més verinoses del país, una picada pot ser mortal.
3. San Miguel: escola, festes familiars i desenvolupament agrícola
La mestra, Sara, té una dedicació completa a l’escola. Té un pes a la comunitat, formant part de diferents comitès. Realitzem diverses dinàmiques sobre les emocions i els valors, en les que els nens hi participen fent representacions. Estan fent una campanya de sensibilització sobre la protecció de la Danta, que és com un tapir que està en perill d’extinció i els nens han realitzat uns treballs per a un concurs. Els petits representen el conte de la caputxeta, que hem preparat amb tanta il·lusió, i els més grans surten a ballar el Torito i el Punto guanacasteco.
La Sara ens convida a una festa familiar molt entranyable, on per uns moments m’he emocionat. Realment és una família molt unida,. La Marta és la persona que ens ha fet el sopar cada dia a San Miguel. Es una dona vídua, amb molta saviesa i experiència.
El Cacau és una empresa suïssa naixent, amb treballadors motivats per desenvolupar un projecte de futur. Compta amb vivers d’ experimentació que pretenen millorar la qualitat del producte.
4. Santo Domingo: escola, ebais i religions
A l’escola ens fan una bona rebuda amb danses guanacasteques. La Floribeth, la mestra de primària, ens acull molt bé i organitzem activitats conjuntes. L’Ebais – Equip, Bàsic, Atenció, Integral, Salut – és el lloc on viurem durant uns dies. La veïna, la Lisbieth, ens ofereix el seu bany. Tot passejant en mig dels paratges, conversem sobre les diferents creences religioses que hi ha al poble: catòlics i evangèlics. Ens conviden a participar a la missa. A l’església evangèlica, ens dediquen una pregària, que ens sorprèn una mica però és la seva manera d’ expressar-se. Vaig a passejar sota la llum dels estels i la lluna creixent, per pair tot el que he viscut.
5. Las Flores: escola, acollida en famílies i els indígenes Malecos
L’escola és la més gran i la millor equipada de material. Disposa d’un Kinder subvencionat per l’Estat. Amb els petits fem una rotllana sota al porxo, perquè es posa a ploure, i els ensenyo cançons amb mímica. Acabem repartint globus i dansant.
Estic allotjada a casa el Benigno i la M Elena. Es dediquen a la cria de cinc vaques que pasturen al voltant de la casa. La casa és senzilla però confortable. El dia 15 d’agost és el dia de la mare i fan una gran festa. Venen tota la família inclòs un nét d’onze anys muntant a cavall, ja que és el seu mitjà de transport habitual. M’acomiado amb pena, però els portaré sempre al cor, no oblidaré mai els dies passats amb ells.
Anem a conèixer el Palenque Margarita i entrem en una cabana feta amb sostre de palma, on l’ Ariel ens fa una demostració de com es comunicaven amb els tambors.
Travessem el riu sobre uns troncs fent equilibris per anar a conèixer el Palenque Tongive, on conversant amb el mestre de l’escola ens informem que hi ha 50 alumnes que aprenen maleco, doncs els interessa molt que no es perdin la llengua i els costums.
6. Cabana de la muntanya: descans, revisió i propostes.
Anem uns dies a la cabana de fusta, que està situada a la muntanya a sobre Bijagua. És molt acollidora. Durant aquests dies dediquem moltes estones a valorar el treball del projecte realitzat. Anem a fer una passejada pel parc de les Heliconias. Trobem arbres centenaris i plantes exòtiques, ponts penjats etc… L’Alex ens ve a veure i fem la revisió del projecte. Ens acomiadem emocionades. És una gran persona, ha estat un regal haver-lo conegut. Desitjo de tot cor que tot li vagi bé.
Valorem l’experiència com a molt enriquidora, i elaborem les propostes de futur per la continuïtat del projecte. Per part de les comunitats es valora també molt positivament l’experiència.
A mi personalment aquestes vivències m’han ajudat en la meva vida diària. He trobat solucions ràpides als problemes que en altres moments m’haguessin col·lapsat. La meva vida és més senzilla a partir de tot el que he après viatjant.
M’emporto a la motxilla: l’enriquiment de l’intercanvi entre les comunitats, que m’ha ajudat a ser més tolerant i aprendre a compartir; l’obertura d’horitzons més amplis, un descobriment d’una part meva fins ara desconeguda i una connexió amb els meus sentiments més profunds. Aquesta experiència m’ha ajudat a transformar la meva vida.
Conxita Tarruell Llonch 