He tingut la gran oportunitat d’anar a Etiòpia a l’ estiu de 2009, . Ha estat per mitjà d’una amiga que col·labora com a doctora en un projecte d’una ONG en un orfenat. Ens van proposat que primer féssim un recorregut acompanyades per un etiocubà, col·laborador de l’orfenat perquè coneguéssim la realitat del país. Decidim començar pel sud, després el nord i acabem a l’est amb la ciutat de Harar. Finalment, vivim uns dies col·laborant a l’orfenat d’Addis Abeba la capital situada al centre del país junt amb una amiga mestra. Un país que me l’havien presentat amb paisatges àrids i nens desnodrits, l’he descobert amb una gran diversitat de paisatges, amb els camps verds ja que ha coincidit en l’època de pluges. El poble etíop és ramader, acollidor i amable. Tot i que avui dia continua sent un dels països més pobres del món. Crec que si tot estigués ben distribuït hi hauria menjar per a tothom. Per explicar les meves vivències, faré quatre pinzellades de cada una de les zones on he estat.
La ruta pel sud ha estat com un viatge a la prehistòria, on he conegut l’insòlit món de les tribus que mai han estat colonitzades, com els Hamer, Mursi i Benna, entre d’altres. Viuen en cabanes senzilles de palla, porten poca roba i el cos pintat. He participat en una festa d´ un poble de la tribu dels Hamer on han ballat danses típiques i els he ensenyat alguna de nostra com el bugui bugui. Amb els nens del poblat dels Aris, fruïm cantant plegats cançons seguint el ritme amb les mans i fent percussió amb bidons de plàstic. Ha estat un intercanvi cultural molt enriquidor entre dues cultures diferents agermanades per la música. Em sento feliç de poder compartir aquestes vivències.
El Viatge pel nord ha estat molt diferent del sud, però també m’ha agradat molt. He quedat meravellada de la gran varietat de paisatges amb verdes muntanyes amb alçades de més a 3000 metres. Gaudeixo d’un arc de Sant Martí a les fonts del Nil blau. Amb una barca arribo a diferents monestirs que hi ha al mig del llac Tana. En una missa ortodoxa se m’ ha posat la pell de gallina,al sentir els seus cants. M’ha impactat el ric patrimoni cristià ortodox que han mantingut durant tant de temps. Les esglésies de la Lallibela excavades a la roca, són un obra faraònica, que et deixa sense alè. Coincideixo amb diferents enterraments en els que hi participa tot el poble vestits de blanc i fa respecte de veure. Impressiona la religiositat que hi ha per tot arreu.
Harar situada a prop de la frontera de Somàlia és la quarta ciutat santa dels musulmans. Hi ha unes 90 mesquites. Es respira un fort esperit musulmà que es pot apreciar en les seves cases i carrers estrets dins de les muralles. Les dones es destaquen pels seus vestits de colors. M’he delectat passejant pels mercats plens de vida, barrejant-me amb la seva gent. Per mi conèixer Harar ha estat un contrast molt gran venint del nord. Sembla mentida que en un sol país hi pugui haver tanta diversitat.
Finalment, a l’orfenat d’Addis Ababa he pogut veure com els nens grans es responsabilitzen dels més petits. Una de les bases de l’ ONG és donar la canya i no el peix. Els més grans col·laboren a la cuina i també fan el pa cada dia. Es reparteixen les responsabilitats: rentar els plats, parar taula, cuidar les gallines i els conills. He quedat impactada de l’organització que hi ha. Admiro el treball que estan realitzant Col·laboro amb les classes dels petits ensenyant cançons, danses, jocs i fent collarets. Els nens s’obren molt i demanen afecte .Em sorprèn veure la il·lusió que els ha fet jugar amb globus. Les històries de cada nen m’han tocat el cor. Me’n porto un bon record de tots.
Al tornar a casa reflexiono sobre l’experiència viscuda i puc dir que estic satisfeta perquè he après a viure d’una manera diferent a la que estic acostumada. Comprovo que es pot passar amb molt poc, prescindint a vegades fins i tot de la llum, de l’aigua i no passa res. Admiro la fortalesa dels etíops. Crec que si a la humanitat passes una gran desgràcia, ells serien dels que sobreviurien, perquè han après a viure amb el mínim. Observo que , a la nostra societat, ens hem tancat dins d´una gàbia d’or, perdent la llibertat de viure i gaudir cada moment present. Sento la necessitat d’escriure un nou llibre sobre les experiències a l’Àfrica, començant pel Senegal,un país diferent d’ Etiòpia però amb la mateixa essència bàsica.
Cada viatge que faig, em fa sentir més agermanada amb la gent d’altres cultures i m’adono que vivim en un món global, en el que tot està connectat i tenim més coses en comú de les que ens imaginem.
Conxita Tarruell i Llonch.
Conxita Tarruell Llonch 