Tot va començar el desembre 2010 quan el cor Carlit va organitzar un taller de gospel amb l’afroamericà Walt Whitman, director de Soul Children of Chicago. Un músic amb un gran carisma d’humanitat, bon comunicador i amb una força interna difícil de descriure. Vam participar unes cent setanta persones, que vam quedar meravellades de la força i l’energia que ens va encomanar. A partir d’aquí va sortir la proposta d’anar a fer un taller de gospel a Chicago dirigit per ell mateix. Era una gran oportunitat per viure en directe el funcionament de les comunitats gospelianes. Es va formar un grup configurat amb persones de diferents cors de Catalunya. Després de set mesos d’assajos, el grup es va anar cohesionant gràcies al poder de la pràctica musical col•lectiva. D’unes persones desconegudes va sortir un cor d’uns cinquanta cantaires. Tot un miracle! El somni d’anar a Chicago per fi, es va fer realitat. Vam gaudir d’un autèntic viatge iniciàtic.
M’emporto una maleta plena de vivències essencials del gospel
Per a mi ha estat un regal conèixer en Whitman i l’autèntic gospel. Em fa il•lusió compartir la meva experiència juntament amb un recull de testimonis, de les persones que han participat de la màgia del gospel en directe i no els ha deixat indiferents. Ho recordo com una vivència inoblidable.
Voldria destacar els sentiments de quatre moments claus que he viscut amb el gospel:
Del primer taller:
Quan cantava enmig del grup se’m posaven les emocions a flor de pell. Em sentia connectada amb l’energia de la terra i em sortia un somriure de dins l’ànima que em transformava. En el concert final del taller a dalt l’escenari, vaig sentir una gran fortalesa i vaig treure el millor de mi mateixa. Em va sortir la veu que tenia amagada molt endins.
De Chicago:
Participar en diverses celebracions de gospel em va transmetre vitalitat i ànim. Observant els afroamericans com s’expressaven, amb una fe que mou muntanyes, em deixava bocabadada. Vaig copsar que els nens del Soul Children of Chicago cantaven amb molta il•lusió, per ells és un motiu per superar-se. Quan els escoltava se’m posava la pell de gallina, notava que gaudien plenament. Em va enamorar el Joseph, el més petit, només de mirar-lo em transmetia harmonia. Uns moments que no oblidaré mai!
Del segon taller:
Em vaig quedar impregnada d’una gran força que m’ajudava a sortir de mi mateixa. Treia pors, inseguretats, i vaig acabar plorant d’emoció. Crec que no hi ha paraules per explicar les vibracions que es respirava en aquest ambient tan energètic.
Del concert al Teatre Victòria:
Són molt fortes les emocions que vaig viure. El Whitman ens va encomanar el seu entusiasme als dos cents cinquanta cantaires seguint el ritme amb harmonia a dalt de l’escenari. Es va crear una bona connexió amb els mil dos cents espectadors convertits en part activa, imitant el cant i els moviments. En veure les llumetes dels mòbils que s’anaven encenent i que sorgien del públic, em va transportar als concerts de la meva joventut. L’energia positiva de la música transmesa amb la unió de tots, m’ha fet connectar amb els valors: pau, fe, amor, tolerància, solidaritat, compromís i respecte.
Conxita Tarruell Llonch 