Viatge a Cuba 2010

El motiu que em va portar anar a Cuba l’any 2010 va ser perquè és un país que sempre m’ha intrigat i el volia conèixer per mi mateixa. Estava atenta per quan sortís l’oportunitat d’anar-hi. L’amistat amb dos joves cubans, el Claro i el Joel, que feia dos anys col•laboraven amb l’escola, em va fer agafar més interès per aquest país. Finalment va arribar el dia en que tot es va posar a favor del meu projecte. Vaig decidir obrir-me a l’aventura d’experimentar amb els meus propis sentits, les vivències i sensacions que ens podíem transmetre convivint i compartint plegats. Els amics cubans ens van proposar a la Dolors i a mi fer un recorregut pel país en autobús i ens van buscar cases per allotjar-nos, i així col•laborar econòmicament a les famílies cubanes. Vaig parlar amb l’ Eduard Pini, amic escolapi, bon coneixedor del país, que fa uns quants anys viu a la ciutat de Guanabacoa al costat de l’Havana, portant un projecte de biblioteques, esplai i diferents cursos de formació. Ens van donar diverses adreces de contactes entre elles d’amics seus. Per altre banda vaig connectar amb la Margarita, una senyora cubana que viu a Sabadell ens va donar l’adreça d’una amiga de l´Havana. Il•lusionada vaig emprendre la ruta.

M’emporto la maleta plena de vivències
Ara, quan he tornat faig una valoració del viatge i puc dir que ha estat enriquidor. El més interessant és conviure i compartir amb els amics cubans. El fet de viure amb les famílies ha fet que conegui mes a fons com són. Les cases on he estat acollida eren molt amables. M’ encanta el seu caràcter i manera de ser tan positiva, malgrat que la vida no la tenen fàcil. Els cubans que he conegut són simpàtics i acollidors. Quedo sorpresa de la facilitat que tenen en arreglar les coses. “Todo lo resuelven”. Ha estat un dels viatges més complerts a tots nivells: persones que he conegut, caràcter alegre i positiu dels cubans, paisatges verges. Sobretot la descoberta del passat dels catalans, concretament de la meva família. Per dins canto el meu avi va anar a Cuba i m’emociono. Ara entenc perquè els catalans que varen tornar d’aquest país, ho fessin enyorats i construïssin les cases d’indians. De Cuba m’emporto més coneixement del meu avantpassat Cayetano Tarruell que se’n va anar a fer fortuna i quan va tornar a Catalunya, va impulsar la Floresta com a zona residencial. Els cubans m’han tocat el cor i una part meva s’ha quedat allà, és com la meva segona llar, allà hi tinc bons amics. Us animo a que viatgeu a Cuba.