El motiu que em va portar anar a la Xina ja ve de temps. De petita llegia el Lotus blau del Tintin i em fascinaven les aventures que passaven. De jove la lectura de novel•les i veure pel•lícules ambientades a la Xina, m‘obria la curiositat de conèixer la “Terra dels Dragons”. Per altre banda vaig anar seguint de prop els amics que estaven fent passos per l’adopció. Cada curs entraven més nenes xineses a l’escola on treballo. Tot plegat em motivava a saber més sobre aquest país. L’amic Esteve, fotògraf i viatger, em va engrescar per anar a conèixer aquest país, que diuen que és el melic del món. Era l’oportunitat que tenia per satisfer la meva curiositat i ens varem animar junt amb la Dolors de fer aquest viatge. Llavors vaig contactar amb persones que tenien relació amb la Xina, sigui pel treball, adopcions, viatges o que hi vivien temporades llargues, i també alguns xinesos que viuen a Catalunya. Tot el que m’han aportat ha estat enriquidor per conèixer més aquest país.
M’emporto una maleta plena de vivències.
De Beijing:
Em va impressionar l’ambient de respecte i oració que hi havia en el Temple dels Lames amb el Buda més gran del món. El ritual d’adoració consistia amb tres moviments repetitius abaixant el cap i tornar-se a aixecar, també oferien sàndal i aliments. En el Temple del Cel tothom practicava activitats a l’aire lliure i jo també m’hi vaig afegir per fer Tai txí. Em va encantar passejar amb un tricicle pels barris antics de Hutong.
De Datong:
Per arribar als monestirs vam haver de fer una ruta amb tren de sis hores. Em va agradar passejar-me pels vagons que anaven força plens i fer una petita immersió. M’ha impressionat les grutes budistes i el Temple penjat a la roca on hi ha representades les tres religions de Xina. M’ha agradat parlar i participar amb els monjos budistes fent córrer la roda de la sort. M’emporto la pau que em van transmetre les comunitats budistes que ens van obrir les portes.
De Pyngiau:
Em va agradar passejar per la ciutat vella emmurallada i visitar edificis emblemàtics. A la majoria de llocs érem els únics europeus i em sentia estranya quan ens demanaven per fer fotos amb ells.
De Xi’an:
M’ha impactat la visita als guerrers de terracota. He gaudit d’anar amb bicicleta per dins la muralla. He acabat el dia veient un espectacle de dansa i música xinesa. Per uns moments m’he transportat a l’època dels emperadors.
De Guillin:
En el creuer pel riu Li ens trobàvem barques de bambú i alguns pescadors, mentre estàvem rodejats de muntanyes en mig de la boira. Un lloc on s’han inspirat poetes i escriptors. Espectacular!.
De Yangsuo:
M’ha agradat passejar pels camps d’arròs mentre treballaven amb els búfals d’aigua i també veure l’espectacle Impressions de Liu Sanjie realitzat pel mateix director de les olimpíades a Xina.
De Shanghai:
En alguns moments em semblava que estava a Nova York pels grans gratacels i els llums de neons i es veien edificis colonials t’influencia francesa i anglesa. Pel carrer hi havia molt transit de motos, que anaven de tres en tres i també bicicletes carregades amb paquets, entremig de cotxes i camions que tocaven el clàxon molt fort.
Valoració global del viatge:
M’ha agradat conèixer una part d’aquest país de gran extensió amb una història mil•lenària, múltiples cultures i una singular policromia en els hàbits. Abans el sentia llunyà i ara el sento més proper.
Conxita Tarruell Llonch 