El motiu que ens va portar anar a Sud-àfrica a l’estiu de 2013 va ser per practicar anglès; amb l’amiga Rosa ja feia temps que estudiàvem aquesta llengua, vèiem que la manera d’aprendre era anar algun lloc on tinguéssim un entorn que afavorís que les converses fossin només en anglès. Des de fa temps el continent Àfrica ens és atractiu i teniem interès per conèixer el país on va néixer Nelson Mandela. Vam estar un temps a l’escola SASE (South African School of English), de Ciutat del Cap. Després vam fer un safari al Parc Kruger i vam visitar Pretòria i Johannesburg seguint els passos de Nelson Mandela.
M’emporto una maleta plena de vivències del viatge de Sud-àfrica
Ciutat del Cap:
Tinc molt bon record del tracte entranyable i de tot el que vaig compartir en el pis d’estudiants on em vaig sentir en família. L’escola organitzava barbacues per donar la benvinguda o acomiadar els estudiants, tot això afavoria que ens coneguéssim amb els alumnes de les altres classes i creava bon ambient. L’Stevin, el director, entrava a les classes, ens motivava a dialogar sobre la història, la cultura i les tradicions de diverses procedències, creant unes relacions humanes i culturals especials entre els estudiants tant sud-africans com d’altres països: Angola, Gabon, Congo, Txad i Aràbia Saudí. Quan tanco els ulls em vénen les imatges de les seves cares dibuixant un somriure, més d’un ha deixat un record gravat en el meu cor.
Safari al Parc Kruger:
He gaudit de l’aventura del Safari, i he quedat impressionada de veure els “cinc grans” animals salvatges més importants i perillosos: búfals, lleons, elefants, rinoceronts i lleopards.
Seguint l’itinerari de Nelson Mandela:
Vam estar en els llocs on va viure Mandela, al que admiro profundament per la fortalesa i el seu missatge de reconciliació. Vam començar la ruta per la presó de Robben Island, on ens impressionaren les condicions en què vivien i els maltractaments que rebien. D`altra banda em va arribar a fons la mirada i l’actitud de perdó de l’ex-pres polític que ens va acompanyar a la visita. També vam visitar la catedral anglicana de Sant George, un dels pocs llocs de culte que durant l’època de l’apartheid acudien persones de totes les races. Hi trobàrem pregàries escrites per gent de tot el món i espelmes dedicades a Mandela.
La visita a la casa de barri de Soweto a Johannesburg em va produir una profunda emoció. També em va interessar conèixer el Museu de l’Apartheid i la presó situada al “Constitutional Hill”, que va estar un temps amagada sota el turó.
A Pretòria, vàrem tenir l’oportunitat de llegir els escrits de suport i admiració que li havien fet arribar persones de països ben diferents mentre ell era ingressat a l’Hospital. Vaig adonar-me que era un referent, lluitador per una justícia social.
Vaig creure que valia la pena escriure sobre tot el que havia viscut per donar a conèixer als meus lectors la importància del rellevant paper de Nelson Mandela i de Desmond Tutú com a protagonistes i testimoni del perdó, a la Comissió de la Veritat i Reconciliació per a investigar els crims de l’Apartheid.
Conxita Tarruell Llonch 