El motiu que em va portar anar al Senegal l’any 2002 va ser conèixer la realitat de les escoles a través de l’Escola Pia, i compartir el dia a dia amb els mestres i els alumnes. A la tornada vaig sentir que havia de comunicar el que havia viscut i fer una campanya de sensibilització per recollir diners per beques d’estudis adreçades als infants del Senegal. Em va sorgir una gran força interior per parlar davant dels mitjans de comunicació. Vaig començar a escriure articles a webs, revistes i diaris. Vaig descobrir que teníem moltes coses per aprendre dels altres i que la millor manera de fer-ho era a través de participar a les rutes solidàries organitzades per l’ONG Setem. Durant quatre anys consecutius vaig viatjar per Equador, Brasil, Perú i Costa Rica. D’aquí va sorgir el meu primer llibre:Viatjar com a transformació personal. Una experiència a l’Amèrica Llatina.
Més endavant vaig tenir l’oportunitat de conèixer l’ONG ETHNIC, que organitza viatges de turisme solidari a l’Àfrica. A partir d’aquí em varen proposar d’anar a Gàmbia l’any 2011, a Senegal el 2012, i retornar a Gàmbia, el Senegal i conèixer el País Bassari el 2014. Faig un recull de les meves experiències d’aquests quatre viatges realitzats, juntament amb testimonis dels viatgers, entrevistes a persones i associacions vinculades amb aquests països africans.
M’emporto la maleta plena de vivències dels quatre viatges
Primer viatge al Senegal 2002:
Per a mi hi ha un abans i un després del Senegal. Aquest viatge ha estat inoblidable i colpidor, hi hagut un canvi a la meva vida. M’ha despertat el sentit de l’observació. Viure i compartir l’estada amb ells m’ha fet enriquir el meu bagatge personal. Els nens que he tractat durant aquest temps, amb la seva mirada transparent, transmès serenor i m’han entendrit amb el somriure obert que desprenien. He pogut captar que, malgrat les dificultats, a les cares dels infants es reflecteix l’alegria, les ganes de viure i una pau interior sense preu. Viuen el moment present i en gaudeixen plenament. El mestres malgrat les dificultats materials i econòmiques, van fent la seva impressionant tasca amb gran vitalitat. A partir d’aquest viatge al Senegal em sento convidada a descobrir el valor de les petites coses de cada dia i a estar-ne molt agraïda.
Segon viatge a Gàmbia 2011-2012:
En el viatge a Gàmbia he tingut vivències enriquidores, hem visitat projectes interessants sobre els animals, hem vist hipopòtams, una manada de mones que travessaven pel mig del camí i uns micos enfilats en uns arbres. En el grup de viatgers hi hagut bona harmonia. Junts vam ballar amb els nens al ritme dels tambors, vam navegar i ens vam banyar al riu Gàmbia. El guia que ens ha acompanyat, l’Ibrahim, és català i fa anys que hi viu, ha estat un aprenentatge constant, perquè és com un llibre obert sobre Gàmbia. M’ha fet reviure records del meu viatge al Senegal de fa deu anys. Hem fet una festa a casa el Malang, gambià casat amb la Sílvia que és catalana i ens han acompanyat uns músics que tocaven el balàfon, la kora i el djembé. Per mi ha estat un regal celebrar el Cap d’Any a l’Àfrica.
Tercer viatge El Senegal 2012-2013
De Thionck Essyl:
Em va colpir l’acolliment càlid a casa els pares del Malang i la benedicció de l’últim dia abans de marxar. En l’espectacle de la lluita tradicional em va cridar l’atenció que en finalitzar s’abraçaven els que havien lluitat. En el casament em vaig sentir convidada d’honor quan em van fer passar al davant de tothom per veure-ho millor. En el bany al riu Casamance vaig gaudir plenament de grans sensacions amb el contacte del fang i l’aigua.
Illes Karoninques. Sankoy:
Em va commoure el passeig en barca pel riu enmig dels manglars i que tots ens saludaven que es creuaven. Recordo l’intercanvi d’energia tot donant-nos les mans amb els companys a la platja, mentre es ponia el sol i els ocells ens acompanyaven amb els seus cants. I a la nit quan menjàvem les escopinyes al voltant del foc mentre la lluna ens il·luminava. Dormir sola a la tenda en una illa solitària, on em vaig sentir cuidada pels amics senegalesos que feien guàrdia mantenint el foc perquè ens escalfés durant aquella nit freda.
Festival Abené:
Em va sorprendre les paraules tendres que em va dir el Fodé, un senegalès que vaig conèixer, en la passejada nocturna per la platja i que em va fer pujar l’autoestima. Vaig fer una connexió extraordinària amb la Terra, ballant al ritme dels tambors. Recordo amb la nit de Cap d’any a la platja acompanyada amb el grup de músics fent percussió, ballant i trepitjant ben fort per llençar tot el que no volia i per atreure cap a mi tot el que desitjava pel nou any.
Del projecte Fandema:
Vaig sentir una gran alegria en veure el gran miracle, que després d’un any de l’incendi, estiguessin els edificis reconstruïts i que les plantes haguessin renascut. Les dones em van transmetre la seva energia veient-les moure’s i ballar. Em va emocionar retrobar-me amb la Fàtima i sobretot quan em va fer saber que posaria el meu nom a la filla que havia de néixer.
Quart viatge País Bassari 2014
De Gàmbia:
M’enduc el goig de retrobar-me amb la Fàtima per tercera vegada i de conèixer la Conxita petita; tot plegat ha estat un regal. A Basse he tingut l’oportunitat de veure el treball que està fent l’ONG Nutrició Sense Fronteres. A Fatoto he quedat impactada per les condicions tan precàries de l’hospital, però m’he sentit bé col·laborant-hi i aportant material per a l’escola. La mare del Dawda em va encomanar la seva alegria, quan li vaig donar les fotografies del seu fill.
Del País Bassari:
El meu balanç inclou haver conegut el Jordi Palou, un català enamorat d’Àfrica. I l’Alpha, un home lluitador, que ha estat capaç d’organitzar diversos projectes per ajudar la seva gent, com els campaments on hem estat. També m’ha agradat conèixer les dones de la cooperativa que lluiten per un treball més digne i s’ajunten per unir esforços. Admiro l’esperit de superació de totes aquestes persones.
Amb el Jordi Palou i l’Alpha,
Del Senegal:
Ha estat un regal haver conegut el pare de l’Opo, un home savi, que m’ha transmès pau i serenor. El seu fill Sikintibo, quan va aparèixer com un àngel salvador en uns moments d’entrebancs. També ha estat un regal tornar a visitar, després de tants anys, el campament Les Bolongs, l’Escola Pia d’Oussouye i retrobar-me amb el l’escolapi Theodore.
Valoració global del viatge:
Ara que he tornat del meu quart viatge a Gàmbia i el Senegal, amb tot aquest bagatge que he anat fent d’experiències viscudes amb la seva gent, puc dir, sens dubte, que els conec més a fons i he quedat ben enamorada d’aquestes terres africanes. Cal dir, però, que també ha estat esgotador perquè hem fet molts quilòmetres, amb el 4×4 per pistes i hem hagut de passar molts controls. Malgrat això penso que ha valgut la pena la ruta per tot el que hem après. M’ha agradat retrobar-me amb vells amics. L’Ibrahim ha estat un bon guia i acompanyant, gran coneixedor dels costums del país, que en parlar diverses llengües ens ha fet més fàcil la comunicació amb la gent de la zona. El Yankuba ha estat un bon professional com a xofer: ha conduït amb seguretat i ha estat molt amable amb nosaltres. Val a dir que el projecte d’ASSET, juntament amb ETHNIC pot anar endavant amb èxit.
Conxita Tarruell Llonch 