Viatge a Laos estiu 2018

El que em va portar a fer el viatge a Laos va ser perquè sabia que es respirava molta pau i volia  viure més de prop la religió  budista. El seu paisatge muntanyós i selvàtic densament arbrat  van fer que a través dels segles es conservessin nombroses minories ètniques. A més la seva cultura es va veure molt influïda per diverses corrents de les tradicions khmer, vietnamita i tailandesa. En el fons tot els valors d’aquests països es poden sintetitzar en un refrany: “Els cambodjans planten l’arròs, els vietnamites recullen l’arròs i els laosians escolten créixer l’arròs”.

 M’emporto  la maleta plena de vivències

De Luang Prabang

Una ciutat localitzada enmig d’un bell paratge muntanyós amb exuberant vegetació i amb la confluència entre els rius Khan i  Mekong. Està molt influïda pel  budisme, té una gran quantitat de  temples. Històricament cada temple era al centre d’un poble format per un grapat de cases al seu voltant. Tenien un alt grau d’independència, producte del caràcter forjat per la selva. L’activitat mai arriba a ser frenètica, ja que la majoria de gent va a peu, amb bicicleta o motos de petita cilindrada, sense gaire pressa.

L’atracció de la ciutat és el carrer principal on hi ha cafès i restaurants. Quan arriba el capvespre resulta preciós veure com il·luminen amb espelmes les voreres on hi ha un gran mercat ambulant. És sorprenent com les parades d’ofrenes de celebracions religioses comparteixen l’espai amb el mercat nocturn de menjars i d’artesania del país

El Palau Real, va ser construït fa cent anys, en un estil  de fusió laosià-francès i alberga el Museu Nacional. En les mateixes sales on hi habitaren els últims monarques, s’exposen entre altres coses, imatges molt antigues de Buda d’or i vidre dels segles XV i XVI i retrats reals. La peça més remarcable és el Pha Bang l’estàtua de Buda d’or de cinquanta quilos de pes, realitzada a Ceilan fa dos mil anys i entregada com a símbol del nou país.

Del Budisme

Cada mati una filera de monjos recull amb uns bols  els aliments: arròs i fruita, que un grup de ciutadans els entreguen per menjar al monestir. Nosaltres també hi participem, els hi donem galetes i fruita. Ha estat una gran vivència, veure la devoció i respecte que té tothom.

A la desfilada he estat testimoni, de com els monjos també comparteixen els aliments amb persones pobres, que  es troben assegudes al final amb un sac  buit, que ells han anat omplint.

La presencia de monjos és habitual no tan sols en els temples sinó en tota la ciutat. La majoria són joves, quasi nens, enviats per les seves famílies al monestir per un període de temps, perquè adquireixin instrucció i un sentir budista de l’existència, com mana la tradició.

Els Wats o temples son recintes sagrats budistes, que es caracteritzen  per allotjar una gran imatge de Buda i unes instal·lacions per l’ensenyament. Es  van construir abans de la colonització francesa i dels seixanta sis que hi havia, actualment encara romanen en peu uns trenta dos. En un dels Wats  podem veure on viuen els monjos, amb les túniques de color safrà assecant-se al sol.

El Wat Xieng Thong significa el temple de la Ciutat Daurada. És dels segle XVI i està just a la confluència  dels rius Mekong i Nam Khan. Va ser edificat per facilitar l’accés directe al rei quan arribava per via fluvial. El Wat es va utilitzar per coronacions i cerimònies reials fins a l’any 1975. Quedo impactada davant del Sim o santuari principal de Wat Xieng Thong. És un edifici amb una elaborada façana daurada, on la teulada suaument còncava descendeix fins a fregar el terra.

Estan preparant les ofrenes per la gran festa Khao Phansaa, l’inici dels tres mesos de la quaresma budista, que comença amb la lluna plena al juliol i continua fins la lluna plena d’octubre, això es considera un moment especialment propici per als homes de Laos per entrar al monacat i està marcat per nombroses cerimònies d’ordenació. Els monjos a partir d’ara s’hauran  de  rapar els cabells i s’estaran tres mesos sense sortir del monestir.

Del riu Mekong

Fem una ruta amb vaixell pel riu Mekong que serpenteja a través de la selva, ha estat l’única gran via de comunicació de la regió al llarg de la història. El riu és un respir, una porta, una esperança.

Baixem a les grutes de  Pak Ou que és un lloc important de peregrinació budista al costat del riu Nam Ou. Es troben a vint i cinc quilòmetres de Luang Prabang seguint el curs del riu Mekong. Quan entrem, trobem gran quantitat d’imatges de Buda. Ens hem d’agenollar i donar una ofrena feta amb una espelma decorada amb herbes i fulles

En el vaixell ens preparen un dinar molt ben presentat amb peix, albergínia i algues del riu amb sèsam. He gaudit de la navegació pel riu Mekong.

De les cascades de Kuang

Quedo impressionada en veure les cascades de més de seixanta metres d’alçada. Com que ha plogut molt baixen plenes d’aigua.

És un paratge espectacular amb uns jardins selvàtics molt ben arreglats que pertanyen a un parc natural i en travessar el pont del saltant noto que l’aigua m’esquitxa.

De les Ètnies

En el poblat de l’ètnia Khmu trobem nens al carrer amb roba normal ja que només es vesteixen de festa els dies de celebració. Hi ha una escola molt senzilla amb unes cadires de plàstic plegades i a la finestra tenen uns barrots de fusta.

Visitem alguns pobles locals, a on viuen diferents ètnies com els  HMong. Passem per davant de les seves  cases on la majoria tenen artesanies i les nenes van vestides amb els vestits típics.

Després de l’estada a Laos puc dic que malgrat el budisme pot adoptar moltes formes, el seu missatge és essencialment el mateix: despertar la pròpia i veritable naturalesa com la meta suprema de tots els éssers vivents.